LA CULPA ÉS DE L'ESPELMA

Som un país de solucions retardades, posem en marxa el protocol antiterrorista després d'un atemptat, arreglem una carretera després que morin centenars de persones i clamem al cel quan una dona mor per culpa d'una política errònia. La companyia culpa a l'ajuntament, l'ajuntament a la generalitat, la generalitat a la companyia i el resultat una dona morta. No sé de qui és la culpa, però, segur, que al final és de l'espelma. Tenim un govern totalment inútil, amb un president que està més preocupat en declarar-se l'heroi de l'independentisme que de defensar als ciutadans. El nostre estimat president menysprea sistemàticament als ciutadans, ja ho feia quan era alcalde de Girona i com és natural no ha canviat pas. La generalitat hauria d'haver posat en marxa la llei de pobresa energètica fa molt de temps, però estan més preocupats en jugar a crear un país que de governar-lo. Estan tan capficats en fer allò què, veritablement, a la gran majoria dels ciutadans no els interessa, què han oblidat quina és la verdadera missió d'un governant. No volen emprenyar a les grans companyies... són els que, teòricament, patrocinaran el gran viatge a Ítaca, com deia l'expresident Mas, i no és aconsellable enfrontar-se. És preferible la mort dels pobres que privar-se del plaer de mirar-se al mirall i veure's com a President d'una nació. Tenim uns polítics mancats d'empatia i que no tenen gens de respecte pel ciutadà, però els seguirem votant i una colla de desinformats seguiran venent-nos les meravelles d'un país idíl·lic.
Quin país ens preparen? Ara són incapaços de posar en marxa les lleis més necessàries i ens volen fer creure que després sí que ho faran? Quina credibilitat pot tenir un govern què no protegeix als més vulnerables?
Han convertit el país en un lloc trist, molt trist, en el que moren ciutadans per culpa de males polítiques, de retallades i en el que els polítics viuen molt bé, amb grans sous i la gent passa fred i gana... però al cap i a la fi la culpa sempre serà de l'espelma.