El retorn al nacionalcatolicisme.

El Partit Popular, segons ens volen fer creure, han fet moltes coses bones pel país.
El problema és que no sabem quines.
Ens han portat una precarietat de vida que nom patíem des dels anys 40, l'atur no millora, la pobresa augmenta, la sanitat cada vegada és pitjor i ara, per si no en teníem prou, ens estan retornant cap al nacionalcatolicisme. Tenim un ministre que té un àngel que es diu Marcelo, espero que no sigui el jugador del Reial Madrid, que l'ajuda a aparcar, pot ser que li presti a Esperanza Aguirre. El mateix ministre condecora verges i dóna suport a les bajanades que alguns bisbes diuen. És masclista i

classista, és la mostra vivent del més ranci nacionalcatolicisme inventat pel franquisme.
Per si no teníem prou, ara coneixem la sentència que condemna a una regidora de Podemos -ui!, quina casualitat- a pagar una multa de més de 4 mil euros per, segons consta en la sentència: "... en unió i d'acord amb altres dones, amb intenció d'ofendre els sentiments religiosos dels allí presents i del col·lectiu catòlic, van envair l'espai destinat a l'altar..."
No cal que expliqui els fets, ja que són de sobres coneguts, però el més preocupen és que en un país aconfessional passin aquestes coses.
La religió torna a ser el referent de l'estat i de la justícia, com ho era durant la dictadura, i a tots els catòlics de bé els hi preocupa molt més que una noia ensenyi els pits en una capella que el que milers de dones, homes i nens morin per poder accedir a una millor qualitat de vida.
Hem conegut abusos de capellans i educadors a menors, hem sabut de bisbes que viuen en grans mansions i que gaudeixen de fortunes descomunals, hem sabut que l'església espanyola destina més diners a mantenir televisions i diaris de dubtosa moralitat, política i social, que a ajudar als més necessitats, però sembla que ho han fet molt bé.
Durant uns anys, l'església espanyola ha estat en segon terme, sempre sota el mant protector del més ranci sector de la ultradreta del PP, però en segon terme.

Ara, gràcies a la falta de lideratge dintre del PP, els sectors més propers a l'Opus Dei i al nacionalcatolicisme han agafat les rendes i tornem a estar més a prop de l'Espanya de la postguerra que a un país modern del segle XXI.
Si torna a governar la dreta, tornarem a patir la repressió que ja vàrem patir i tornarem a veure als capellans amb sotana?
Espero que no, espero que siguem prou intel·ligents per arribar a acords i no permetre que els anys 40 s'instal·lin definitivament.
Ja sé que és difícil, però confio en què l'esquerra comprengui que els que tenim ja uns anys vàrem lluitar per anar cap endavant i no per anar endarrere com els crancs.