Religió? Fanatisme? O tan sols... Incultura?

La resposta podria ser totes tres. Per separat, potser, no són molt perilloses, però juntes formen un còctel explosiu. Els crims més grans de la història s'han fet en nom de la religió i sempre emparats i induïts per gent sense escrúpols que s'aprofita de la ignorància dels més desfavorits econòmicament i culturalment. El cas és que ni l'Islamisme ni el Cristianisme obliguen a matar en el seu nom. Mitjançant la manipulació d'uns texts, que la majoria dels fanàtics seguidors desconeixen, vulgars assassins aconsegueixen que gent desesperada mati en nom d'un Déu.
La crua realitat és que, al cap i la fi, la religió està molt allunyada dels fins que persegueixen els terroristes. Només volen sembrar el terror, aconseguir un poder que democràticament mai tindrien.
Com es pot lluitar contra això? Amb més armes? Ja hem vist que no, amb intervencions militars? O potser la solució és més educació? Alguns d'aquests terroristes vénen de zones marginals, amb problemes d'integració i amb un alt índex d'atur. Altres de zones molt empobrides per polítiques repressives i amb grans manipuladors que en nom de la religió els hi dicten el que han de fer i de pensar. El dia que la religió deixi de tenir influència en l'home, potser tot serà diferent. El dia que l'home aprengui a pensar per si sol i no sota les directrius de persones de dubtosa moralitat, que amagant-se darrere la religió, influeixen en formes de viure i pensar, potser en aquest moment començarà a ser diferent la relació entre cultures. Mai he cregut que mitjançant la direcció d'un ser imaginari els homes puguin viure lliurement. La llibertat no és fer el que un vol, la llibertat és poder pensar el que un vol. El pensament únic que vol establir l'islamisme radical no permet el lliure desenvolupament de la persona, com tampoc el cristianisme radical.
Els governs es preocupen més de combatre el terrorisme que de prevenir-lo. És

més còmode enviar exèrcits que mestres. Els països amb grans nivells d'immigració, prefereixen fomentar els guetos en lloc de la integració i això comporta un allunyament entre les cultures. Potser estic equivocat i la solució es bombardejà i destruir tot el que estigui relacionat amb el terrorisme, encara que seguiré creient que un llibre és molt més poderós que un fusell. També és cert que és una utopia, ja que un poble culte no és un poble sumís i no és manipulable i això als governants no els hi agrada gens.

TUPINADA?

Ni els cops d'estat s'han d'executar necessàriament amb armes ni les dictadures han d'implantar-se per la força i per mostra el que acaba de passar.
Les enquestes donaven uns resultats molt poc favorables per al PP, però, per art de màgia, tot ha fet un inesperat gir i ja no són tan dolents. Uns parlen de "tupinada", altres de desencant dels votants, però el que sí està clar és que fa molta pudor.
El partit més corrupte de la història d'Espanya guanya unes eleccions en què dos dels seus ministres estan implicats en uns assumptes molt bruts; un per tenir diners en paradisos fiscals i l'altre per confeccionar informes falsos per atacar els rivals polítics. Fins aquí podria trobar alguna excusa, segur que Marhuenda troba diverses, però el que no té explicació és que l'empresa encarregada de fer el recompte a tot Espanya, menys a Catalunya i País Basc on no ha guanyat el PP (¿casualitat?), sigui una que està implicada, en una de les múltiples trames de corrupció en què participa el PP.
Tampoc és lògic que el ministre responsable de la legalitat del recompte sigui el mateix que maquinava complots contra els seus adversaris.
Al PP han perdut tot pudor, els dóna absolutament igual les formes, se senten segurs, han aconseguit tenir un poble dòcil que els segueix cegament i no dubten a utilitzar tots els recursos de l'estat per mantenir-se al poder. Després vindran els laments, els malalts d'hepatitis manifestant-se per la falta de medicaments, els aturats de llarga durada sense cap ingrés, famílies desnonades i al carrer, gent gran amb miserables pensions, però a l'hora de votar tots s'obliden i van com xais a votar el que diu l'amo. Si tot ha estat legal i no hi ha hagut "tupinada" estem davant d'un problema molt greu, el poble espanyol és ximple, si no estem davant d'un problema encara més gran, la corrupció del partit del govern ha arribat a límits inimaginables. La gran incultura política... i l'altra, fa que molts es creguin els discursos apocalíptics de la dreta.
El que "vénen els comunistes" ha calat en un poble ignorant i que encara es creu la història manipulada pel franquisme. Encara hi ha qui creu que el franquisme va alliberar als espanyols dels grans mals del comunisme i que aquella pau de 40 anys era conseqüència de les bones arts d'uns senyors amb bigoti i ulleres de sol, però no, era conseqüència de la por, la repressió i la manipulació, just el que ara volen imposar els seus hereus. No sé pas si aquestes eleccions han estat netes o no, però com he dit abans no fa bona olor, però avui el tema als bars no són les eleccions, és l'eliminació de la Roja, així ens va.

MORTADELO I FILEMÓN...I LA T.I.A.

Era una vegada un país en què el Ministre de l'Interior, junt amb alts càrrecs de la policia i el director de l'oficina antifrau, creava documents falsos per incriminar a polítics dels partits rivals.
Era una vegada un país en què el President del Govern s'assabentava del que passava al país mitjançant la premsa.
Era una vegada un país en què els candidats a la presidència del govern menteixen sense cap tipus de pudor i manipulen dades per tal de què els hi surtin favorables.
Oi que sembla un conte?
Doncs no, això és el que passa amb un govern del Partit Popular.
Mai a la història hi havia hagut un govern tan corrupte com el que tenim en aquests moments, mai s'havia vist que uns polítics electes tinguessin tan poc respecte pel ciutadà.
El Partit Popular es veu perdut, el seu gran temor és perdre el poder i poder ser jutjat per totes les irregularitats que estan sortint a la llum.
Des d'aquí no diré a qui ha de votar cada un, però el que sí que està clar és que votar al PP és permetre que tot això continuï.
El gran problema, potser, és la manca d'educació política que patim en aquest país i la gran quantitat de desinformats -"cuñados"- que dia a dia omplen les xarxes socials de les falses notícies, que com ara ens assabentem, han estat

creades per les clavegueres de l'estat. Hem sabut de diners, a l'estranger, de polítics de l'oposició que han omplert les pàgines dels diaris afins al règim i que després s'ha demostrat que mai havien existit. Els "cuñados" hi han tuitejat i retuitejat, sense mesura, notícies, que ja pel seu contingut eren absurdes, però que feien mal als adversaris. Els mitjans afins al senyor ministre de l'interior, han fet notícia d'un sopar d'un dirigent d'un partit o d'un gest d'un jugador de futbol molt identificat amb l'independentisme. Aquest país cada dia s'assembla més a una historieta de Mortadelo i Filemón. El servei d'intel·ligència espanyol cada dia s'assembla més al creat per Ibáñez, la T.I.A. El gran cap no s'assabenta de res, els dos agents són totalment inútils, tan sols ens falta la

senyoreta Ofèlia i el Doctor Bacteri, però segur que més tard o més aviat apareixeran.

ESTELADAS Y POLÍTICOS

La prohibición de las “estelades” está teniendo un lado bueno; la confirmación de la gran cantidad de “bobos” que hay en los cargos públicos de este país. La deficiencia mental de algunos ya era evidente, pero, esto, ha servido para confirmar en las ineptas manos que están los estamentos deportivos y políticos. Lo del presidente de la liga de fútbol ya estaba claro y lo de la delegada del gobierno en Madrid es, hasta cierto punto, lógico, lo que no es normal es que “periodistas” (lo de las comillas es por la utilización de un calificativo que no merecen y que en muchos casos ni tan siquiera lo son) con tal de atacar al FC Barcelona y a Cataluña no defiendan la libertad de expresión, algo primordial en esta profesión. Están tan cegados en defender a sus amos que olvidan el principal fundamento de una profesión, qué sin libertad no puede sobrevivir. Muchos de ellos se han convertido en fieles escuderos de sus señores, esos que defienden su estatus al precio que sea, no sea que tengan que volverse honestos y dejen de recibir “sobres” o subvenciones. Está claro que la prohibición de las banderas es un acto político, nada tiene que ver con la seguridad ni con nada que se le parezca. Es un acto más de una subordinada que quiere escalar puestos agradando a sus amos y tomando iniciativas que, más que beneficiarles, pueden acabar perjudicándoles seriamente. El pasado de la delegada del gobierno de Madrid, lo dice todo y que actúe de esa manera no debería sorprender a nadie, ya se sabe que los genes tienen su poder, lo que sí debería sorprendernos es que otros políticos, autodenominados demócratas, no clamen al cielo ante tal barbaridad.

Según está señora,la exhibición de la esteleda puede provocar reacciones

violentas, ¿que tiene que decir ante todos los casos de corrupción de su partido? ¿que se cree que provoca el despilfarro y la utilización de dinero negro para financiar su partido.

En fin, que estamos en manos de unos personajes, que en muchos casos, tienen la inteligencia justa para pasar el día y que nos siguen manipulando y engañando. Esperemos que el ciudadano abra los ojos y sea más consciente a la hora de votar.

No soy ni independentista ni considero la estelada cómo una bandera que me represente, lo es la cuatribarrada, pero defiendo que cada uno es libre de llevar los signos que le apetezcan, siempre que sean legales, cómo en este caso, y que cada uno puede expresar sus sentimientos de la forma que quiera, cómo si quieren ir con la bandera pirata.

"...españoles muy españoles, mucho españoles."

Sempre he sigut votant d'esquerres i crec que si un país vol avançar, sobretot en drets socials i laborals, ha de tenir un govern d'esquerres. El pitjor que ha patit aquest país, des de la dictadura, és l'últim govern del PP.
Considero que s'ha de fer fora al Partit Popular de totes les institucions, sobretot tenint en compte l'alt grau de corrupció que pateix, però no a qualsevol preu.
El PSOE ens està intentant vendre que els culpables del fet que s'hagi de tornar a votar és Podemos.
Potser és que no entenc de política i veritablement s'ha de fer el contrari del que es promet, però el PSOE va dir per activa i per passiva que mai pactaria amb el partit d'Albert Rivera, va dir que Ciutadans no era més que una versió 2.0 del PP, però és clar, els números no sortien i a les hores es pacta amb el diable si era necessari.
La deshonestedat dels dirigents socialistes va quedar patent en el moment que van signar un acord amb Ciutadans. Encara que intentin convertir a Podemos amb el culpable de tots els mals i tanquin els ulls davant totes les barbaritats que el PP fa, aprofitant-se dels mecanismes de l'estat, el PSOE és l'únic culpable d'aquesta repetició d'eleccions. Els atacs a Podemos són constants i ara més, ara és un enemic més fort amb l'ajuda d'Esquerra Unida o com volen nomenar-la els seguidors d'en Rivera; el Partit Comunista.
He sigut militant del Partit Comunista molts anys i feia molt temps que no se'ns

tractava per aquest nom. Potser és que fa més por, i ja sabem que el gran aliat de la dreta d'aquest país és "la por". Sempre l'han utilitzat i el PP n'ha fet un art. Han aprovat lleis repressores sense cap pudor. Han perseguit periodistes i han utilitzat totes les eines al seu abast per crear un clímax de repressió que impedeix al poble actuar lliurement.
Hem vist com s'han creat informes falsos des de les clavegueres de l'estat. Pseudoperiodistes, afins al règim, han manipulat i creat documents per atacar a Podemos, fins i tot hem sabut d'un jutge que ha manipulat una declaració d'un imputat per a desprestigiar a una diputada.
Veritablement volem això? El més greu és que la gran desinformació dels ciutadans pot portar una vegada més al PP a guanyar les eleccions i l'infern pot ser total.
Malauradament per una gran majoria és més important la final de la Champions que les eleccions del 26J. Els preocupa més qui guanyarà la Lliga o la Copa què quins són els programes dels partits que ens han de governar. Aquesta és l'Espanya de toros i futbol que va crear el franquisme, i què els seus hereus segueixen mantenint amb el vistiplau d'una gran part de la ciutadania, que prefereix saber les intimitats de la famosa de torn que els pactes de govern d'uns partits que ens poden treure d'aquest cercle viciós. 

Ara tornarà el circ de la campanya, amb més insults, promeses falses i desqualificacions. Potser tornarem a escoltar a Mariano Rajoy dir-li "ruiz" a Pedro Sánchez o ens tornarem a assabentar que "España es una gran nación, los españoles muy españoles y mucho españoles"

Que no ens passi res.

POBRE IDIOMA

El castellano es, quizá, el idioma más rico en léxico. Es de los pocos idiomas que tiene distintas palabras para designar una misma cosa, entonces ¿porqué nos empeñamos en castellanizar palabras extranjeras para definir lo que ya tiene su propia nomenclatura?

Hay un anuncio de televisión que utiliza la palabra “dipear”, que es una burda castellanización de una palabra inglesa -dip- para definir una acción que en castellano tiene diferentes acepciones; mojar, untar, meter y bañar, como verbo y salsa como sustantivo.

Nos quejamos de que se está perdiendo vocabulario por la utilización de la simplificación de muchas palabras en las redes sociales. 

Nos estamos acostumbrando a ver escrito “+” en lugar de más, de la letra “q” para el que o la “d” para el de y estamos empobreciendo el idioma. No necesitamos importar y castellanizar palabras de otros idiomas. No es necesario inventarse absurdas palabras, mal traducidas, para identificar cosas o acciones que ya poseen su propio nombre. Que la calle vulgarice el idioma es normal, que el ciudadano utilice un léxico diferente al oficial, es normal y hasta es bueno, enriquece el idioma, pero que la publicidad quiera inventarse o crear nuevas palabras no es normal, aparte de ser un grave error.

Recuerdo que hace unos años, una conocida marca de coches, lanzó una campaña en la que anunciaba un nuevo modelo con “ziritione”. Nadie sabía lo que era el famoso “ziritione”, ya que realmente no era nada, tan solo un reclamo publicitario, pero muchos hablaban de las excelencias del “ziritione”. Un día, un compañero de trabajo, me enseñó su nuevo coche, un flamante y reluciente turismo, omitiré la marca, y alabando sus excelencias me dijo, “es que este modelo tiene ziritione”. Yo en mi desconocimiento total de las prestaciones de los coches, le pregunté que qué era eso del ziritione y su contestación fue, ¿no sabes lo que es el ziritione? Desde luego tu desconocimiento de los avances automovilísticos es preocupante, me dijo, y yo me marché pensando que efectivamente no tenía ni idea de coches, más adelante me di cuenta de que el que no tenía ni idea era él... ni de coches ni de castellano.

Por eso creo que la nueva publicidad le está haciendo un flaco favor a los idiomas... bueno también los políticos y muchos de los, que se autoproclaman, comunicadores, que no dejan de ser un híbrido entre pseudoperiodistas y bobos de baba.

Otra causa es el intrusismo, la falta de profesionales nos está llevando a un caos lingüístico; periodistas que no lo son, presentadores y presentadoras que solo son una cara bonita, sin ninguna preparación y en muchos casos sin estudios adecuados para ese menester o simplemente para no abonar unos sueldos dignos y coherentes y contratar a bajos precios.

COMPLOTS, CONSPIRACIONS...

Mai he cregut en conspiracions ni en casualitats.
No sóc dels que teorifica amb l'assassinat de Kennedy o la mort d'Elvis, però tampoc crec que determinats esdeveniments siguin casualitats, per això, avui, vull fer ficció, ficció conspirativa, en la qual molts creuen però que el meu escepticisme m'obliga a prendre-ho com a ficció.
Aquest relat és totalment fictici...o no.
El dia que el PSOE de Zapatero va guanyar les eleccions, després de l'atemptat del 2004, va començar la maquinària conspiratòria del PP. Una legió de fidels esbirros, encapçalats per periodistes, i com diria el periodista José María García, "correveidiles", "abrazafarolas" i companyia, van començar una campanya en contra de tot el que no fos del seu grat. Van fer campanyes atacant a Catalunya, per l'estatut, al govern de Zapatero, per les seves polítiques socials i econòmiques i van carregar contra tot i contra tots. La dreta sempre a tingut un mal perdre i més quan aquesta dreta és l'hereva d'una ferotge dictadura que va intentar acabar amb tot el que fes olor de cultura o llibertat.
Els fidels legionaris de l'honor pepero no van escatimar mitjans per atacar el que el més els hi molesta, el ciutadà.
Sí, la dreta menysprea sistemàticament al ciutadà i ho fa per què considera que és inferior, que està al servei del poderós i que la seva veu ha de ser callada o ha de ser manipulat per dirigir el seu pensament a coses que no perjudiquin les classes benestants.
El franquisme va posar en marxa "l'atontament" sistemàtic del ciutadà amb futbol i toros, la dreta actual utilitza programes de televisió com Gran Hermano, etc.
La manipulació del poble ha sigut l'eina més utilitzada pels dictadors, tant de dretes com d'esquerres, però, sobretot, la dreta ha sabut manipular al més necessitat.
Però aquest és un altre tema, del que volia parlar és de les casualitats.
El PP ha aconseguit posar en marxa una màquina tan precisa que al mateix temps que enriqueix als seus, menysprea i perjudica els enemics.
Els atacs a l'esquerra, sobretot a Podemos, des de la maquinària de l'estat són brutals, no reparen en inventar, manipular o pagar si és necessari. Els fidels periodistes de la dreta més "casposa", no dubten en mentir i insultar sense cap pudor i aparèixer en un programa darrere l'altre per escampar el seu missatge catastròfic si governés un partit d'esquerres, bé millor dit, si governés Podemos.
 L'altre enemic del PP és Catalunya i el dret a decidir. Com políticament cada vegada ho tenen més difícil, han començat a atacar per un altre costat. L'idioma,

el Barça, els empresaris... No és casualitat que tots els problemes amb hisenda els tinguin, tan sols, jugadors i directius del FC Barcelona?
Ens volen fer creure que els jugadors i directius del Real Madrid són honestos?
Està clar que l'equip del poder és el que és, ja ho era durant la primera dictadura franquista (ara estem en la segona) i s'ha d'atacar al que li pugui fer ombra, inclòs el seu veí de ciutat.
Apareixen informes policials que després es demostra que han estat manipulats o simplement són inventats. Els filtren els famosos papers de Panamà i els noms que primer surten, per casualitat, són de gent propera als enemics del poder.
Tot aquest fictici complot conspiratiu no existeix, és una casualitat i el que passa és que els ciutadans no sabem escollir als nostres representants i als nostres equips de futbol. Si un vol ser un ciutadà de bé ha de votar PP, si ets modern, pots votar Ciutadans, i has de ser seguidor del Real Madrid i sobretot, per més català que siguis i més accent tinguis has de parlar "castellanu" que és el que es porta. Anem de cap a unes noves eleccions i espero que votem amb seny i no hàgim de viure, fictíciament, més conspiracions i casualitats.

CASUALITATS

Mai he cregut en casualitats, sobretot quan les coses passen en moments determinats. Ho dic per una quantitat d'esdeveniments que han passat en poc temps. Que quedi clar que no és un escrit per defensar o disculpar a ningú, cada un és responsable dels seus actes, però el que no és normal és que tot passi quan al més poderós li va bé.
Malauradament mai he confiat en la justícia d'aquest país i mai he confiat amb la premsa que és afí al poder.
Els famosos papers de Panamà han posat al descobert quantitat d'empreses, més o menys legals, però molt properes als enemics del poder establert. Tampoc és casualitat que no surti cap nom proper a Rajoy, Aznar, Florentino Pérez o al mateix Real Madrid.
Tampoc pot ser casualitat que sempre que s'apropa un partit de futbol important pel FC Barcelona o la possibilitat d'aconseguir un títol, apareguin notícies vinculades amb la família Messi o amb el seu entorn.
No pot ser casualitat que quan un dels directors de cinema més guardonats i més crítics amb les polítiques culturals del govern estigui a punt d'estrenar la seva darrera pel·lícula també estigui esquitxat per suposats escàndols. Però al marge de tot això, el més greu és que molts dels que han estat assenyalats per la suposada premsa lliure, poden no haver comès cap infracció, ja que tenir diners fora del país o tenir societats a l'estranger no és il·legal sempre que es paguin els impostos corresponents, però està clar que això de moment no s'ha comprovat, ja

que tan sols ho pot fer la hisenda pública.
El mal ja està fet, tant és que siguis culpable o innocent, ja estan senyalats i per molt que es demostri que no han comès cap il·legalitat l'opinió pública ja els ha jutjat i condemnat.
Que es pot fer davant aquesta indefensió? Res. S'ha confós la llibertat d'expressió i la llibertat de premsa amb una eina d'atac contra els enemics de qui controlen els mitjans de comunicació. Ho estem veient en programes de televisió, afins a un determinat equip de futbol, que no tenen cap pudor en manipular una notícia per tal d'atacar a l'equip rival. No tenen cap pudor en treure de context unes declaracions i utilitzar-les per manipular l'opinió pública. Hi ha una part de la premsa que està en mans de periodistes sense escrúpols, especialistes en la manipulació i en servir a l'amo que més pagui. També està la premsa honesta, la de sempre i que no vol entrar en jocs manipuladors, però que al final acaba sucumbint a les notícies, més o menys reals, per tal de no perdre clients.
Ara ens queda esperar, veure si tot aquest enrenou segueix endavant o, com altres vegades, es va diluint amb el temps. Espero que el que veritablement hagi comès un delicte ho pagui, però també m'agradaria que el que hagi sigut inculpat sense raó sigui exculpat amb el mateix ressò mediàtic que quan va ser assenyalat com delinqüent.

El retorn al nacionalcatolicisme.

El Partit Popular, segons ens volen fer creure, han fet moltes coses bones pel país.
El problema és que no sabem quines.
Ens han portat una precarietat de vida que nom patíem des dels anys 40, l'atur no millora, la pobresa augmenta, la sanitat cada vegada és pitjor i ara, per si no en teníem prou, ens estan retornant cap al nacionalcatolicisme. Tenim un ministre que té un àngel que es diu Marcelo, espero que no sigui el jugador del Reial Madrid, que l'ajuda a aparcar, pot ser que li presti a Esperanza Aguirre. El mateix ministre condecora verges i dóna suport a les bajanades que alguns bisbes diuen. És masclista i

classista, és la mostra vivent del més ranci nacionalcatolicisme inventat pel franquisme.
Per si no teníem prou, ara coneixem la sentència que condemna a una regidora de Podemos -ui!, quina casualitat- a pagar una multa de més de 4 mil euros per, segons consta en la sentència: "... en unió i d'acord amb altres dones, amb intenció d'ofendre els sentiments religiosos dels allí presents i del col·lectiu catòlic, van envair l'espai destinat a l'altar..."
No cal que expliqui els fets, ja que són de sobres coneguts, però el més preocupen és que en un país aconfessional passin aquestes coses.
La religió torna a ser el referent de l'estat i de la justícia, com ho era durant la dictadura, i a tots els catòlics de bé els hi preocupa molt més que una noia ensenyi els pits en una capella que el que milers de dones, homes i nens morin per poder accedir a una millor qualitat de vida.
Hem conegut abusos de capellans i educadors a menors, hem sabut de bisbes que viuen en grans mansions i que gaudeixen de fortunes descomunals, hem sabut que l'església espanyola destina més diners a mantenir televisions i diaris de dubtosa moralitat, política i social, que a ajudar als més necessitats, però sembla que ho han fet molt bé.
Durant uns anys, l'església espanyola ha estat en segon terme, sempre sota el mant protector del més ranci sector de la ultradreta del PP, però en segon terme.

Ara, gràcies a la falta de lideratge dintre del PP, els sectors més propers a l'Opus Dei i al nacionalcatolicisme han agafat les rendes i tornem a estar més a prop de l'Espanya de la postguerra que a un país modern del segle XXI.
Si torna a governar la dreta, tornarem a patir la repressió que ja vàrem patir i tornarem a veure als capellans amb sotana?
Espero que no, espero que siguem prou intel·ligents per arribar a acords i no permetre que els anys 40 s'instal·lin definitivament.
Ja sé que és difícil, però confio en què l'esquerra comprengui que els que tenim ja uns anys vàrem lluitar per anar cap endavant i no per anar endarrere com els crancs.

Solidaritat Vs. Xenofòbia

Des de fa un temps Girona genera un munt de notícies, unes, teòricament bones, altres dolentes i unes altres totalment surrealistes. Va començar amb el “Vol gastronòmic”; un engendro mig penjat sobre el riu Onyar, que tan sols servia perquè una colla d'elitistes celebressin dinars i sopars a costa dels impostos dels ciutadans. Després va arribar el rodatge de “Joc de Trons”, convertint una part de la ciutat en un gran “plató” i sense generar ni un euro a les arques municipals; l'alcalde del moment, ara President de la Generalitat, va decidir no cobrar les taxes municipals d'ocupació de via pública i de rodatge.
Després van arribar les rocambolesques decisions per elegir el substitut de l'alcalde, ja que el del moment va ser nomenat President de la Generalitat -això és una altra història de la qual ja parlarem un altre dia-, i el circ va estar muntat. Van haver de dimitir un rastell de regidors per poder anomenar al número 19 de la llista. La presa de possessió es va fer malament i es va haver de repetir. Es va haver de suspendre un ple, ja que els regidors no acceptaven el sou que, el nou alcalde, es volia assignar, i a continuació va dimitir passant a ser la nova alcaldessa qui, segons els entesos, hauria hagut de ser des del primer moment.

Bé, això ha sigut una petita introducció pel lector que no conegui l'actual Girona i així es pugui fer una petita idea, ja que la veritable notícia és la d'un penós brot d'insolidaritat i xenofòbia. Un grup de gent va crear l'Escudella Solidària amb l'objectiu de la promoció d'activitats culturals, socials, formatives i associatives, i la participació de la ciutadania en les tasques de la comunitat, per aconseguir millorar la qualitat de vida i el benestar social de les persones partint d'un model solidari participatiu, basat en la dignitat de les persones i la implicació activa d'aquestes. Segons els seus responsables, és un espai per "fer barri, per fer bullir l'olla". Entre les activitats hi ha ludoteca, consulta de medicina xinesa, sessions de reiki, fisioteràpia, tallers de lectura, espai de trobada i reunió, classes d'anglès, francès i reforç escolar, cursos de treballs manuals i bijuteria, tallers de contes per a nens i nenes, xerrades, convencions i presentacions en sala de gran format, elaboració capgrossos de Santa Eugènia de Ter i un espai logístic per a entitats. La idea és molt bona i funciona, però als veïns no els hi agrada, i amb l'excusa d'unes obres, teòricament, mal fetes han intentat enviar-ho tot a norris. Sembla que, en ple segle XXI, encara hi ha gent que considera a les persones d'altres races com inferiors...o perillosos...o simplement, pel fet de ser diferents, gent de mal viure. Doncs bé, van acabar sent denunciats i anant a judici. El jutjat els hi ha donat la raó, poden continuar fent les seves activitats, però han de tancar una part, ja que l'obra, suposadament, mal feta és una porta d'emergència i en revertir-la han de reduir la capacitat del local. La lluita seguirà, però, de moment, un grup de xenòfobs insolidaris, han aconseguit privar a gent, amb menys recursos, de gaudir d'una sèrie de “privilegis” que els més afavorits gaudeixen sense problemes. Ja saben que la gent de bé pot portar als seus fills a acadèmies privades per aprendre idiomes, o a elitistes ludoteques per aparcar als seus fills, mentre, ells, juguen al pàdel, però hi han pares i mares que han de treballar moltes hores per poder viure i no poden pagar acadèmies i ludoteques i un servei com “Escudella Solidària” cobreix una mancança, que per altra banda hauria de cobrir un govern en condicions.
La història no ha fet més que començar i el desig és que tot acabi bé.

Pedro Sánchez i el gat de Schrödinger.

Imaginem un gat dins d'una caixa completament opaca. En el seu interior s'instal·la un mecanisme que uneix un detector d'electrons a un martell. I, just sota el martell, un pot de vidre amb una dosi de verí letal per al gat. Si el detector capta un electró activarà el mecanisme, fent que el martell caigui i trenqui el flascó.
Es dispara un electró.
Per lògica, poden succeir dues coses. Pot ser que el detector capti l'electró i activi el mecanisme. En aquest cas, el martell cau, trenca el flascó i el verí s'expandeix per l'interior de la caixa. El gat ho inhala i mor. En obrir la caixa, trobarem al gat mort. O pot ser que l'electró prengui un altre camí i el detector no ho capti, amb el que el mecanisme mai s'activarà, el flascó no es trencarà, i el gat seguirà viu. En aquest cas, en obrir la caixa el gat apareixerà sa i estalvi.
A escala atòmica, ambdues probabilitats es compleixen de manera simultània. Al món quàntic, el gat acaba viu i mort alhora, i tots dos estats són igual de reals. Però, en obrir la caixa, nosaltres només ho veiem viu o mort.
El lector es preguntarà quina és la raó d'aquesta classe de física quàntica i la resposta és molt senzilla... o no, o les dues coses a la vegada.
El PSOE és l'electró que s'ha disparat, pot anar cap a la dreta, C's, i activar el

detector que trenca el recipient a on està el verí, el PP, i mata al gat, nosaltres els ciutadans. L'electró va cap a l'esquerra, Podemos-IU-Compromís..., i el detector no s'activa i el gat, nosaltres, seguim vius.
Malauradament, com no sabem si l'electró-PSOE finalment anirà cap a la dreta-C's o l'esquerra-Podemos, nosaltres, els gats, podem estar vius o morts, o les dues cosses al mateix temps.
De moment l'intent d'anar cap a la dreta ha fet fallida i esperem que amb retard no trenqui el recipient i el gat mori.
Hi ha una altra oportunitat d'intentar salvar al gat, però tot sembla que el veritablement important no és salvar al gat sinó sortir reforçats de cara a unes pròximes eleccions. La caixa segueix tancada i el gat viu o mort o totes dues opcions, però segur que si, el gat, aconsegueix sortir, de la caixa, sortirà molt malmès.
La supèrbia d'uns, l'afany de poder dels altres i la por de perdre el poder i que tot rebenti dels tercers està fent que ningú faci el pas necessari per desencallar una situació que ja fa massa temps que dura.

El pitjor d'un PP una altra vegada al poder no són les retallades, no són les lleis repressives; és la venjança contra un poble que no els ha votat i contra uns partits que intenten privar-los de seguir manant per amagar tota la corrupció que té a les seves files.
Si no s'arriba a un pacte i les pròximes eleccions les guanya la dreta ja ens podem preparar, els anys de foscor, que tots volem oblidar, poden tornar i a les hores potser sí que el gat estarà definitivament mort.

TITIRETARRES

L'afany de la dreta espanyola per tal de desprestigiar a "Podemos" no té límits.

Hem vist informes policials falsos, informacions periodístiques manipulades, declaracions catastrofistes de polítics corruptes, articles de periodistes de dubtosa moralitat parlant d'estranys finançaments, es veu que els del PP són molt normals, però el que no havíem vist fins ara és una mamarratxada com la del jutge que ha enviat a presó a dos titellaires, per qualque cosa que, ell, no compren; em refereixo a la llibertat d'expressió, a la democràcia i a totes aquestes coses que als hereus del franquisme els hi produeixen angúnia.
L'obra representada, probablement no era adient per un públic infantil, potser tampoc era el lloc apropiat, però d'això a enviar a la garjola a dues persones hi ha un abisme.
No vull ni imaginar si aquest “home de bé” llegeix les versions originals de La Caputxeta Vermella o Blancaneus o la Ventafocs, i em refereixo a les escrites pels Germans Gimm o Perrault i no a les versions de Walt Disney que deuen ser les úniques que coneix el senyor jutge, li agafa un cobriment de cor.
Però, sembla que tota la polèmica ve per un cartell, que segons diu, fa apologia del terrorisme, si amics, “Gora Alkaeta” és apologia del terrorisme, “ole sus hu...”.
S'ha de tenir una ment molt malalta per treure aquesta deducció, ja que precisament el que es denuncia a l'obra de titelles és la manipulació de la policia per inculpar a una bruixa... ara que penso, aquest senyor, abans de jutge, no era policia en una època una mica fosca de la nostra recent història?
Potser, allò de què “el ladrón los cree a todos de su condición” es pot aplicar en aquest cas.
Potser ens hauríem de plantejar el delicte d'apologia del franquisme, per tal de treure'ns de sobre a tots aquests malèfics personatges.
Aconsello als lectors que busquin a internet l'argument i el text de la representació de l'espectacle de titelles i s'adonaran dels greus deliris que pateix la dreta més casposa del nostre país.
Com és normal, la famosa “mamandurrias” no ha trigat a sortir i demanar la dimissió de la regidora, l'alcaldessa i de tot el que faci olor de democràcia, llibertat i drets.
Ja ens té habituats.
L'única esperança que ens queda és que tots aquests personatges sí que acabin a la presó, però per corruptes i lladres i deixen en pau als comediants.
Hem tornat a reviure episodis que haurien estar oblidats i que ens retornen a temps en blanc i negre, a temps en els que els comediants eren jutjats en Consells de Guerra i els actors, escriptors i periodistes érem empresonats per expressar les nostres opinions.

“Gora” la “Llibertat” d' “Expresión”.

HOOLIGANS D'ULTRADRETA

Des de fa uns dies m'he adonat d'un curiós moviment que ha sorgit a les xarxes socials, sobretot a Facebook, i és, una vegada més, l'assetjament i enderrocament contra Podem i tots els grups afins a aquesta formació. Ha començat des de diaris digitals, de dubtosa moral democràtica, i de pseudo periodistes més donats a fer la pilota al PP que a ser íntegres en la seva professió.
Però, potser això no és el més greu, el més greu són tota la colla de “descerebrats” d'ultradreta, que repeteixen sense cessar totes les notícies, millor dit, els titulars de les notícies, sense saber el que diu l'article, per l'única raó de què van en contra de Podem.

Tant els hi és si la notícia és falsa i ha estat desmentida per altres mitjans més seriosos, ells, com una legió d'obedients formiguetes, repeteixen i escampen la merda entre tots els seus congèneres.

Els hi és el mateix que els hi demostris que és mentida, ells, ben alliçonats, ho

repeteixen sense intentar esbrinar quina és la veritat.
Normalment, molts d'ells, vénen de famílies benestants i no han tingut mai problemes per arribar a final de mes.
El més curiós és que entre tots els simpatitzants, regidors, diputats i senadors de Podem, podem haver-hi quatre o cinc o deu que hagin tingut problemes amb la justícia, i normalment per activitats reivindicatives o per participar en manifestacions, i, aquests espècimens, són capaços de trobar notícies, o inventar-les, contra ells i en canvi no són capaços de trobar notícies dels més de 200 imputats per corrupció que té el PP.

Són capaços d'omplir pàgines i pàgines criticant a una diputada per portar al seu nadó al parlament, però no parlen del diputat corrupte que ha portat el PP.

Poden parlar de les rastes d'un diputat, fer-li mofa i, després, aplaudir les paraules ofensives d'una diputada del PP que s'ha passat una legislatura jugant amb la seva tauleta al Candy-Crash o a algun joc similar.

Troben ofensiu que una mare doni el pit al seu fill, però no troben ofensiu que una advocada de l'estat digui que Hisenda no som tots... i així podríem seguir i seguir, però el que està clar és que la política està canviant i cada vegada, els nostres representants s'assemblen més a la gent del carrer i, per sort, menys als Rato, Blesa i companyia.
Jo demanaria a tots aquests “Hooligans peperos", que almenys, abans de compartir una notícia, per molt plaer que els hi ocasioni, es fixin en qui la publica i qui la firma i comparin amb altres publicacions. Potser, d'aquesta manera, la manca d'educació democràtica que pateix aquest país, anirà minvant.
El que també és curiós és com la dreta espanyola és capaç de perdonar la corrupció dels seus i és implacable amb els erros dels altres. Veurem que passa amb els pactes i si molts dels inquisidors que no perdonen els errors dels altres, hauran de empassar saliva i acceptar-los de socis de govern.

¿Yo soy español?

Ja hem votat, tots han guanyat, ningú pot governar... però tant és, tots han guanyat i el ciutadà... torna a perdre.

No em centraré en resultats i futurs pactes, per això ja estan les televisions públiques i privades, unes opinen segons el color dels polítics que els manen i les altres segons els bancs que les mantenen.
Em centraré en dues coses que vaig sentir la nit de les eleccions i que no sé si va ser casualitat o premeditat, però em va deixar una mica confós; a les seus del PP i de Ciutadans, els seus simpatitzants cridaven el mateix: “Yo soy español,

español, español”
Que significa això?
Que la resta dels ciutadans no ho som?
Que els partits de la dreta s'han autoatorgat el dret a posseir la nacionalitat espanyola en exclusiva?
Es creuen amb el dret de decidir qui és espanyol i qui no?
Malament comencen, ja que amb un escàs 40% dels vots, els senyors del PP i de Ciutadans, es creuen amb dret de decidir sobre l'espanyolitat dels altres...
Per cert... aquests no són els mateixos que criticaven als independentistes que s'erigien en portaveus de la resta dels catalans, i donaven per suposat que tothom era independentista?
Potser estic equivocat i eren uns altres... o un altre escenari polític?
El que està clar és que el caos ha arribat, Catalunya sense govern i Espanya també, i tot per culpa dels mateixos, dels que es neguen a fer política, dels que es neguen a dialogar.
És possible que tornem a tenir eleccions, és possible que tornin a guanyar els mateixos, però res no canviarà fins que els partits emergents, com els anomenen els especialistes, tornin al ciutadà la il·lusió de votar i de viure la política.

El votant està descontent amb els seus representants i any darrere any, s'adona que voti el que voti, sempre passa el mateix. L'única esperança són els nous partits, amb noves idees i noves il·lusions, però han de ser capaços de contagiar a la ciutadania aquesta il·lusió, i això ho aconseguiran sent fidels a les seves idees, sent honestos amb els seus votants i no caient amb la trampa de pactar amb qui sigui per tal de manar, sinó pactar amb el que veritablement estigui en sintonia amb les seves idees i hi hagi punts en comú. Potser d'aquesta manera els que ens han segrestat la bandera, l'himne i l'espanyolitat, s'adonaran que el camí que segueixen és l'equivocat.
No ets més espanyol per portar la bandera bordada al jersei i cridar “Soy español...”, ets veritablement espanyol, català, andalús, basc, gallec... quan respectes les idees dels altres i reconeixes que no tots pensem igual i ni tan sols som iguals.

“Face/Off” sense Travolta ni Cage

“Indecente... ruín... miserable... mezquino... deleznable”

A que sembla una discussió de pati de col·legi?

Doncs no ho és, és el responsable cara a cara de dos polítics que aspiren a governar aquest país.
Em pregunto; com és possible que aquests dos personatges es considerin aptes per dirigir un país?
És veritablement aquest el nivell dels representants d'uns partits que porten governant des de fa més de 30 anys?
Potser el problema d'Espanya és la poca preparació dels polítics de sempre, el que ha propiciat l'aparició de noves formacions.
Hem vist debats educats, cordials, sense insults i sempre de la mà dels representants dels, anomenats, nous partits. Però quan han sortit a la palestra els de sempre, hem retornat a la televisió en blanc i negre, al debat de retrets i acusacions.

Hem vist un cara a cara en el que no s'ha debatut, s'han acusat de totes les coses dolentes que han fet, no han aportat noves idees, s'han passat dues hores exposant els defectes del contrari.
Això no és política, això no és el que vol la ciutadania.
Ja està bé de tantes mentides i tantes acusacions que no porten a res. Ningú va oferir alternatives, ningú va desenvolupar el seu programa -potser no en tenen- i tan sols es van dedicar a criticar el que havia fet l'altre.
Mentrestant, els “altres”, els “emergents”, mirant-ho des de fora i calculant quants vots els hi estaven regalant els que suposadament tenen més possibilitats de guanyar... o no.

Per un moment, potser pel lloc, el moderador, l'ambient, he tornat a reviure allò de “Márchese señor González” i un calfred m'ha recorregut el cos.
M'ha vingut al cap la vella política, la tenebrosa imatge de l'Aznar, l'Espanya fosca governada pels hereus d'una ferotge dictadura de quaranta anys, els Fraga Iribarne i d'un inepte Rajoy, passant de ministeri en ministeri, sense fer res fructífer.
Sort que uns quants, un 15M, van obrir les finestres per ventilar tota la podridura que ens envoltava i van entrar aires renovats. Gràcies a aquells moviments ciutadans, avui tenim oportunitat de fer fora als rancis polítics del “y tú más” i somiar amb un país on la corrupció sigui perseguida i castigada i els drets socials siguin defensats. Un país on la sanitat i l'educació estiguin per sobre dels interessos partidistes, un país en el qual hi hagi una feina digna pel ciutadà i les famílies no visquin amb la por de perdre la seva casa.
Potser tot això és una utopia, però no em veig capaç és de suportar quatre anys més de: “Indecente... ruín... miserable... mezquino... deleznable”

La CUP ens ha segrestat Catalunya?

Em pregunto, després de veure els últims esdeveniments, si la CUP ens ha segrestat.
Com pot ser que 10 diputats estiguin fent perdre el temps a tots els catalans?
Sí, ens estan fent perdre el temps.
Catalunya no té govern.
Hem votat a unes senyores i uns senyors que s'estan dedicant a jugar a un joc que no els hi hem demanat que juguin.
No hem votat en un referèndum, hem votat als integrants del Parlament de Catalunya, i la seva obligació és governar, solucionar els problemes de totes les catalanes i els catalans i de tots els ciutadans que viuen i treballen a Catalunya.
Estem assistint a un sainet en el qual 10 diputats estan fent ballar a 125. Estem assistint a un cúmul de despropòsits que l'únic que estan produint és una repulsa generalitzada de la resta d'Espanya.
Ens estan portant a un pou fosc en el qual serà molt difícil sortir.
He sentit a dirigents de Junts pel Sí defensar la desobediència.
Em pregunto, quin govern tenim que defensa la desobediència?
Amb quina força, si Catalunya arribés a ser independent, obligaran als catalans a pagar impostos o a complir les lleis?
Sempre els hi podrem dir que estem en el nostre dret de desobeir, que la democràcia permet desobeir el que no ens agrada, com ha dit un dirigent d'Esquerra Republicana, o tot això és una jugada per desestabilitzar, crear el caos i com diu el refrany, “A riu regirat, guany de pescadors”?
Pretenen manipular als ciutadans per aconseguir, en unes pròximes eleccions, la majoria absoluta?
Pretenen obligar a intervenir a l'estat i presentar-se com a màrtirs davant l'opinió pública, o simplement es creuen que som idiotes i ens poden manipular?
Fa més de quatre anys que ningú governa. Fa massa temps que patim les retallades i les mentides d'uns polítics que el seu únic afany és fer-se cada vegada més rics. Com pot ser que un partit com Esquerra Republicana vagi de la mà de Convergència sense caure-li la cara de vergonya.
Els detinguts per corrupció cada vegada són més i cada vegada més a prop del president Mas, però sembla que això no importa, el veritablement important és enfonsar al poble català, per tal de salvà els mobles.
Jo els hi recomanaria que veiessin la pel·lícula “El sopar dels idiotes” i analitzin qui són més idiotes.

JA ESTÀ... I ARA QUÈ?

Tots han guanyat, l'independentisme en escons, els no independentistes en vots, els de la CUP no volen a Mas de president i els de Junts pel Sí donen per suposat que sí que votaran a Mas -els de la CUP- per patriotisme i responsabilitat.
Els de Ciutadans més contents que un gínjol, els del PSC ballant i els del PP encara no s'han adonat del que ha passat, com també els de Catalunya Sí que es pot.
Aquests últims van aconseguir sumar tots els errors que es poden cometre en una campanya electoral a Catalunya; un nom que no aclaria el que eren, un conglomerat de partits que no col·laboraven els uns amb els altres, un líder, que malauradament, no coneixia ningú i uns personatges, vinguts de Madrid, que encara no s'han adonat del que és Catalunya... però tots han guanyat.
El ciutadà va anar a votar i va haver-hi una gran participació.
Molts no tenien ni idea del que estaven votant, vaig tenir la mala sort d'estar de president d'una mesa electoral i les vaig veure de tots colors.
Hi havia gent que donaven el carnet d'identitat per votar i et deien que ja te'l podies quedar, ja que a partir de dilluns ja no serviria per a res.
Altres que es feien fotografies, convençuts de què mai més votarien com espanyols i altres que asseguraven que serien lliures.
Mai a la meva vida havia vist tanta gent votant sense saber el que estaven votant.
Una persona em va preguntar si no estava orgullós de ser el president d'una mesa en una votació històrica... no vaig contestar.
Ja ser que molts estaran convençuts de què sóc un antipatriota, espanyolista i mil coses més, però l'únic que sóc és realista.
Hem votat per escollir el parlament, hem votat a uns senyors per què es posin a treballar i solucionin els nostres problemes i no per què ens creïn més.
Ara s'han de posar d'acord, repartir-se el pastís i continuar fent el ximple. Fa quatre anys que fan el ximple.
La pobresa ha augmentat, l'atur és preocupant, cada vegada hi ha més gent sense saber si podran continuar vivint a casa seva o seran desnonats i, malauradament, tot seguirà igual, marejaran la perdiu, seguiran sense governar i venent-nos que la culpa és de Madrid -un ésser malèfic culpable de tots els mals que patim per culpa d'uns mals governants que hem votat i que no tenen res a veure amb Madrid- i el temps seguirà passant.
Dintre de quatre dies, com que no aconseguiran posar-se d'acord, tornaran a convocar eleccions i tornem a començar.
No ho veig clar.

DEMOCRÀCIA? UNA MERDA!

Sempre havia cregut que la democràcia consistia en una forma d'organització de grups de persones en la que la característica predominant és que la titularitat del poder resideix en la totalitat dels seus membres, fent que la presa de decisions respongui a la voluntat col·lectiva dels membres del grup.
En sentit estricte, la democràcia és una forma d'organització de la vida pública, en la qual les decisions col·lectives són adoptades pel poble mitjançant mecanismes de participació directa o indirecta que li confereixen legitimitat als representants. En sentit ampli, la democràcia és una forma de convivència social en la qual tots els seus habitants són lliures i iguals davant la llei i les relacions socials s'estableixen d'acord a mecanismes contractuals. Però m'he adonat que això no és cert.
Pels nostres governants democràcia consisteix a atemorir al poble per aconseguir

el poder i fer el que els hi vingui de gust.
Democràcia, crec, és informar els ciutadans de les propostes d'un grup per sotmetre-les a votació i deixar que els ciutadans, lliurement, escullin als representants que més els hi convé, però, pel que estic veient durant aquesta campanya, no es tracta d'això, es tracta de coaccionar al ciutadà amb amenaces i mentides per aconseguir el vot.
Es tracta de desprestigiar al rival i tractar d'incompetents als seus seguidors, es tracta d'aconseguir el poder de la manera que sigui i no respectar l'opinió dels altres. Com ja he escrit altres vegades tot s'ha convertit en blanc o negre, independentista o espanyolista, no hi ha terme mitjà, tant és si ets d'un bàndol o de l'altre, acabaràs colpejat sense arribar a saber el perquè.
Tinc ganes de què passin les eleccions...i uns vint anys més, i espero que, aleshores, les noves generacions siguin de ment més oberta i comprenguin que per aconseguir les coses sempre és millor sumar que dividir.
També és veritat que gràcies a la gran ment del president del govern hem après que un got és un got i que un plat és un plat o que li agraden els catalans perquè fem coses. El nivell és veritablement patètic i tot s'ha convertit en un circ, un penós circ.
Per altra banda estava donant una ullada a la composició de les llistes i després de veure alguns noms m'he fet una pregunta: No és estrany que molts dels "famosos "que van en les llistes de" Junts pel si" tinguin la seva vida solucionada ... fora del nostre país? No és avantatgista el fet de defensar una independència que pot ocasionar greus problemes als ciutadans -sortir d'Europa, etc- quan un no viu aquí i té la seva vida totalment solucionada? Potser és que no entenc d'independència ni de democràcia i ser patriota és demanar la independència vivint a Alemanya i tenint uns ingressos desorbitats, o cobrar fortunes en drets d'autor i viure al Senegal...ara m'adono de la raó per la qual no sóc independentista; no sóc milionari i visc a Girona, cago en tot!

FEIXISME O IGNORÀNCIA?

El títol pot portar a engany, ja que tothom pensarà que em refereixo als seguidors del PP o de partits afins a les idees de dretes, però no, em refereixo als fidels i radicals seguidors de l'independentisme d'en Mas i els seus amics.
La paranoia ha arribat a un punt en què, si no col·loques una estelada, ets un espanyolista, si no estàs d'acord amb la independència, ets un espanyolista o traïdor (m'ho van dir l'altre dia), si ets republicà i federalista ets un espanyolista i coses pitjors i això em fa por. Els radicals independentistes, que es mouen tranquil·lament per les xarxes socials, estan tan crescuts que es creuen en dret d'amenaçar i insultar a qui no pensa com ells.
Són els que veuen trames conspiratòries en tot el que ve de fora, de Madrid, de Brussel·les, de Berlín o de la Conchinchina.
Estan tan cegats per les promeses d'una colla d'il·luminats que no s'adonen que

tot és una mentida per ocultar les seves malifetes.
Si no ets independentista, estàs marcat de per vida. Ens imposen una bandera que no és la nostra, la nostra és la quadribarrada, fins i tot té un poema de Joan Maragall que després va ser musicat per Lluís Millet. Ens han segrestat l'11 de setembre per convertir-lo en un acte de campanya i han convertit una televisió, que paguem tots amb els nostres impostos, en un mitjà de propaganda totalment radical. Fins i tot intenten convertir el Barça en un mitjà de propaganda independentista.
Tot s'està convertint en blanc i negre i s'obliden d'una cosa molt important que es diu democràcia.
Vista l'actitud de molta de la gent que va a les llistes de Junts pel sí, si guanyen, als que no pensem com ells... ens desterraran?
Com podrem viure sota el mandat d'una gent, que ara sense poder no ens deixa opinar. Quan tinguin el poder que faran?
La democràcia és bassa en respectar l'opinió de tots, però tots aquests independentistes, amb ànima de dictadors, que ara ni tan sols ens deixen opinar, no respecten l'opinió de ningú que no pensi com ells i això es diu dictadura.

Un paio ha demanat que canviïn el dia de rodatge de “Joc de Trons” per poder anar a la manifestació de l'11 de setembre... i no ha sigut ni Peter Dinklage, ni Emilia Clarke, ni Kit Harington ha sigut un “putu” extra, un dels que van fer hores i hores de cua per fer "bultu" en una de les escenes que s'enregistraran a Girona, i el pitjor no és això, el pitjor és que una colla de descerebrats l'han recolzat i un d'ells ha argumentat que no li han fet cas perquè els responsables de càsting són espanyols... quins collons. És veritablement indignant a on hem arribat per la bogeria d'un paio, que en un país normal, hauria d'estar a la presó per lladre.
Aquest any no aniré a les celebracions de l'11 de setembre, ja sé que a ningú l'importa, però no aniré per què els mítings no m'agraden.