“Face/Off” sense Travolta ni Cage

“Indecente... ruín... miserable... mezquino... deleznable”

A que sembla una discussió de pati de col·legi?

Doncs no ho és, és el responsable cara a cara de dos polítics que aspiren a governar aquest país.
Em pregunto; com és possible que aquests dos personatges es considerin aptes per dirigir un país?
És veritablement aquest el nivell dels representants d'uns partits que porten governant des de fa més de 30 anys?
Potser el problema d'Espanya és la poca preparació dels polítics de sempre, el que ha propiciat l'aparició de noves formacions.
Hem vist debats educats, cordials, sense insults i sempre de la mà dels representants dels, anomenats, nous partits. Però quan han sortit a la palestra els de sempre, hem retornat a la televisió en blanc i negre, al debat de retrets i acusacions.

Hem vist un cara a cara en el que no s'ha debatut, s'han acusat de totes les coses dolentes que han fet, no han aportat noves idees, s'han passat dues hores exposant els defectes del contrari.
Això no és política, això no és el que vol la ciutadania.
Ja està bé de tantes mentides i tantes acusacions que no porten a res. Ningú va oferir alternatives, ningú va desenvolupar el seu programa -potser no en tenen- i tan sols es van dedicar a criticar el que havia fet l'altre.
Mentrestant, els “altres”, els “emergents”, mirant-ho des de fora i calculant quants vots els hi estaven regalant els que suposadament tenen més possibilitats de guanyar... o no.

Per un moment, potser pel lloc, el moderador, l'ambient, he tornat a reviure allò de “Márchese señor González” i un calfred m'ha recorregut el cos.
M'ha vingut al cap la vella política, la tenebrosa imatge de l'Aznar, l'Espanya fosca governada pels hereus d'una ferotge dictadura de quaranta anys, els Fraga Iribarne i d'un inepte Rajoy, passant de ministeri en ministeri, sense fer res fructífer.
Sort que uns quants, un 15M, van obrir les finestres per ventilar tota la podridura que ens envoltava i van entrar aires renovats. Gràcies a aquells moviments ciutadans, avui tenim oportunitat de fer fora als rancis polítics del “y tú más” i somiar amb un país on la corrupció sigui perseguida i castigada i els drets socials siguin defensats. Un país on la sanitat i l'educació estiguin per sobre dels interessos partidistes, un país en el qual hi hagi una feina digna pel ciutadà i les famílies no visquin amb la por de perdre la seva casa.
Potser tot això és una utopia, però no em veig capaç és de suportar quatre anys més de: “Indecente... ruín... miserable... mezquino... deleznable”