El
títol de l'escrit d'avui pot semblar una bestiesa, però espero
explicar-lo el suficientment clar per aconseguir que al final sigui
una colossal bestiesa, tal i com ho sembla ara.
Avui
m'he fixat que hi han molts animals que conviuen amb nosaltres -no em
refereixo als polítics- com els ocells, els coloms, els insectes...
les rates, tampoc em refereixo en aquest cas als polítics, i que són
molt més feliços que nosaltres.
Els
ocells fan el niu en un arbre o a la cornisa d'una casa i viuen
feliços, les rates viuen a les clavegueres i tan feliços, no
molesten a ningú. No tenen hipoteques ni crèdits en els bancs, ni
han invertit en preferents. No fan manifestacions, no en tenen cap
necessitat de protestar per a res, per tant són els habitants
perfectes per a un govern com el del PP.
El
senyor Montoro es queixa de que hi ha massa soroll, la senyora de
Cospedal acusa de nazis als ciutadans que defensen els seus drets, la
senyora Botella se'n burla dels que li fan escratxe, es a dir, no
tenen cap respecte envers el ciutadà, pel que serien molt feliços
governant ocells, rates i coloms.
També
és cert que ja ens tracten com si ho fóssim, no es preocupen el més
mínim de si tenim casa o podem menjar o feina o roba, tant és, pel
que crec que s'han cregut que som animalots.
Estic
convençut que tots als que hi nombrat abans, estan més preocupats
del benestar del seu gos o gat que del d'una família d'un barri
marginal.
L'empatia
tindria que ser un requisit obligatori per a un dirigent polític. No
es pot fer política amb un sou descomunal i amb un compte corrent
molt sanejat, ja que no és la realitat de la majoria dels ciutadans.
No
són capaços d'entendre els problemes reals de les persones, perquè
no viuen com la majoria de les famílies.
Sí
un polític hagués de lluitar cada dia per a treure endavant a la
seva família, fer mil i una piruetes per poder pagar els rebuts de
la llum, el gas l'aigua, o fer un munt de comptes per poder comprar
unes sabates noves als seus fills, potser mirarien als ciutadans amb
uns altres ulls.
La
política ha passat de ser una vocació de servei públic a una feina
per a tenir la vida solucionada.
Estem
farts de llegir les quantitats desorbitades de diners que
s'embutxaquen molts membres del govern, de comptes a Suïssa i de
viatges a Canada a esquiar o a un Spa de luxe a Portugal.
Si
fóssim ocells viuríem en un niu en un arbre o a les clavegueres si
fóssim rates.
Els
troglodites vivien en cavernes i no tenien que pagar hipoteques, no
tenien que suportar polítics ni banquers i van ser feliços molts
segles.
No
aprendrem mai, sempre ens acabem complicant la vida i intentant
solucionar els problemes creant més problemes, potser tindrem que
tornar a viure a les cavernes... encara que al igual vénen els
ecologistes i diuen que estem malmetent la natura... o algun alcalde
del PP l'ha requalificat i és zona industrial... quina bestiesa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada