El ministre Margallo ha criticat... o, no ha acceptat de bon grat, la victòria de Maduro a Veneçuela i el, recent proclamat, president de la República Bolivariana de Veneçuela no ho ha acceptat molt cavallerosament.
Ha volgut emular al seu predecessor, però la diferència és tant gran entre l'un i l'altre, que ha quedat en una mera anècdota.
Però el que m'ha meravellat és la defensa hercúlia que la gent d'esquerres està fent d'aquest futur... dictador?
Capriles no m'agrada, però els tramposos tampoc.
Per les notícies que he rebut d'amics i familiars des de aquell país, les darreres eleccions no han estat tot lo netes que els veritables demòcrates desitgem.
Sembla ser que han votat en nom de gent que no va anar a votar... bé una serie de irregularitats poc saludables per començar un mandat.
Ara, el que no entendré mai és la defensa que s'esta fent de Maduro i l'atac a Capriles pel sols fet de què un és de dretes i l'altre de... no sé de què.
És una manera diferent de fer política, aquí parlen actors fracassats sense cap sentit de la decència, com l'impresentable Toni Cantó, al qual no li dedicaré ni una sola línia més, i allí parlen els esperits de presidents morts mitjançant ocells.
Faré un incís... en Toni Cantó és un "capullo" integral.
Com deia, la política a segons quins països d'Amèrica és molt diferent a la que patim a Europa i ja va sent hora de que ens preocupem més de casa nostra què de la casa dels demés.
Ja fa temps vaig dir que amb la mort d'Hugo Chavez, a Veneçuela li esperaven temps molt durs, ja que cap dels dos candidats té el carisma del desaparegut comandant i, tots dos, semblen més la caricatura d'un personatge de pel·lícula de sèrie "B", què dos dirigents seriosos i preparats per dirigir un dels països més rics del món.
Un altra gran diferència entre la política d'Amèrica i d'Europa, l'hem pogut veure amb l'actituddel president dels Estats Units arrel de l'atemptat de Boston. Quan a Espanya, concretament a Madrid, morien cinc noies, a la macro festa del Madrid Arena, la màxima autoritat de la ciutat, l'Ana Botella, marxava a un Spa a Portugal amb el seu marit i el president del govern s'amagava sota les faldilles d'alguna ministra.
Aquí, a Espanya, encara s'estan tirant les culpes dels uns als altres, sense assumir cap tipus de responsabilitat.
Sempre he cregut què no tenim cap dret a criticar les polítiques d'altres països, ja que la moralitat dels nostres polítics deixa molt que desitjar i no són millors que els Maduro, Capriles i companyia. Tant sols tenim que mirar d'on venen molts d'ells... d'una ferotge dictadura, al menys molts dels dirigents d'Amèrica del Sud han lluitat per la llibertat dels seus països... aquí lluiten per tenir més diners i més contes secretes a Suïssa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada