La
pregunta me l'he fet, a mi mateix, quant he llegit, no recordo a on,
que a Alemanya, els "landers" més rics subvencionen als
més pobres.
Molts
dels presumptes independentistes amb els que he parlat alguna que
altre vegada, sempre, per defensar la independència de Catalunya,
han esgrimit els arguments de que Catalunya paga més que les altres
comunitats.
En
cap moment han defensat altres raons que no siguin les econòmiques o
en alguns cassos les del idioma.
Està
clar que, per molt que s'encaparri el ministre Wert, a Catalunya el
multilingüisme està molt arrelat i ens trobem nens i nenes que
parlen, sense cap problema, dos, tres i fins a quatre idiomes. El
problema de fons és, sense cap dubte, l'econòmic.
Espanya
ens roba, diuen.
Espanya
ens està espoliant, diuen.
Espanya
no ens dona el que ens correspon, diuen.
I
quina és la solució?
Segons
ells la independència... diuen.
Com
ja he dit altres vegades, us imagineu un país independent, amb un
govern compost per gent com els germans Pujol, en Duran i Lleida, en
Manuel Bustos?
Amb
gent com en Millet i companyia pul·lulant pels passadissos de la seu
del govern?
Per
arribar a un govern propi, primer de tot, és tindria que fer una
neteja a fons... qui la fa?
Estem
en una societat corrupte, en la que els valors morals estan sota
mínims i tot si val.
La
ministra de cultura alemanya, Johanna Wanka, dimiteix al ser acusada
de copiar una part de la tesi doctoral fa més de trenta anys.
Mona
Sahlin, vice-primera ministra sueca el 1995, va usar la targeta de
dèbit del Parlament per comprar bolquers, llenceria i dues barres de
xocolata Toblerone. Va abandonar el seu escó, els seus càrrecs i va
tornar els diners.
I
com aquests hi han molts, però cap al nostre país.
Aquí
tenim presidents de comunitats sota sospita de prevaricació,
ministres sota sospita de rebre i/o tenir diners en negre, polítics
imputats en múltiples casos de corrupció i no dimiteix ningú.
Els
nostres dirigents han perdut tota la credibilitat i són incapaços
de fer el més petit gest de penediment.
Seguim
estant molt lluny d'Europa i a casa nostra, a Catalunya, cada dia més
lluny de tot. Aquests polítics que ens desgovernen han trobat la
formula per amagar els seus greus pecats; crear una catarsi en la que
la principal fita a aconseguir és la independència.
En
lloc de buscar aliats en altres comunitats i lluitar contra un govern
central que ofega als ciutadans, preferim caminar sols per un desert
ple d'entrebancs i que al final ens portarà al mateix lloc d'on hem
sortit.
Els
nostres polítics domèstics es barallen entre ells, es barallen amb
els d'altres comunitats i no aporten cap solució.
El
govern de Catalunya, està més preocupat de que no tornin els toros
que de enfrontar-se al govern central per solucionar els
desnonaments.
Llavors...
si el nostre propi govern no fa lleis per aturar les agressions que
rebem els ciutadans... com ens guiarà cap a un estat propi?
Tenen
els "collons" d'enfrontar-se a Madrid fent una declaració
de sobirania, però no gosen a fer lleis per a defensar als
ciutadans.
Torno
a preguntar... Independentisme o insolidaritat?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada