La
pregunta que tothom es fa és; i ara què?
En Rajoy ja no és president i en Sánchez s'enfronta a un repte molt complicat, governar en minoria i lluitar contra els furibunds atacs d'un PP que ha demostrat que a part de no saber governar tampoc sap perdre.
Els fidels seguidors del ranci nacionalisme pepero escampen per la xarxa tot tipus d'exabruptes. Diaris com La Razón o l'ABC, manipulen la informació adoctrinant als seus fidels seguidors en la creença de què el que ha passat, ha estat un acte antidemocràtic, un cop d'estat en tota regla.
A les xarxes hi ha de tots colors, des dels estrambòtics seguidors de Tabàrnia fins als “conspirasionistes” que veuen per tot arreu l'ombra sinistra de Veneçuela.
En Rajoy ja no és president i en Sánchez s'enfronta a un repte molt complicat, governar en minoria i lluitar contra els furibunds atacs d'un PP que ha demostrat que a part de no saber governar tampoc sap perdre.
Els fidels seguidors del ranci nacionalisme pepero escampen per la xarxa tot tipus d'exabruptes. Diaris com La Razón o l'ABC, manipulen la informació adoctrinant als seus fidels seguidors en la creença de què el que ha passat, ha estat un acte antidemocràtic, un cop d'estat en tota regla.
A les xarxes hi ha de tots colors, des dels estrambòtics seguidors de Tabàrnia fins als “conspirasionistes” que veuen per tot arreu l'ombra sinistra de Veneçuela.
No
se'n lliura ningú, tant és que siguis d'un partit o d'un altre, pel
sol fet d'haver vist amb bona cara la moció de censura ets un
traïdor a la democràcia i a la pàtria.
El cas és què ens espera una mini legislatura molt dura, en la qual haurem de sentir les bajanades del senyor Hernando, patir el discurs neonacionalista de l'amic Rivera i suportar portades del diari d'en Marhuenda vorejant el surrealisme.
El cas és què ens espera una mini legislatura molt dura, en la qual haurem de sentir les bajanades del senyor Hernando, patir el discurs neonacionalista de l'amic Rivera i suportar portades del diari d'en Marhuenda vorejant el surrealisme.
Algú
pensarà que m'oblido del sinistre i fastigós personatge radiofònic
que demana bombardejar Catalunya, però no, no m'oblido, és què
crec que no mereix, ni tan sols, ser anomenat.
I
a Catalunya què? Doncs ja tenim govern, amb un president que sembla
més aviat el superior dels Franciscans o el director d'una acadèmia
de reforç, aquelles a les que van els nostres fills quan suspenen,
que no pas un polític i uns consellers què en la seva presa de
possessió només els hi va faltar fer-se selfies, però el més
important és que ja no tenim a sobre el temut article 155, que per
cert el 90% dels habitants del multicolor territori espanyol no tenen
ni la més remota idea que és.
Ara
tots volen dialogar, menys en Puigdemont que viu en el seu planeta
imaginari d'unicorns grocs i governs paral·lels. On queda aquell "a
por ellos"? L'utilitzarà el líder taronja com a lema de
campanya? Potser sí. El dels populars ja ens el va avançar
l'Hernando, proetarras, Veneçuela, xalet d'Iglesias i Montero i tot
el catàleg de desqualificacions a les que ens tenen acostumats.
Bé,
ja veurem com acaba tot plegat, de moment no ha començat pas
malament. L'esperança és l'últim que es perd...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada