EL "PUTU" XIULET DE PLÀSTIC

Mai hauria imaginat que una xiulada era una raó d'estat.
Segons sembla, xiular l'himne i al monarca és antidemocràtic, però mantenir a un cap d'estat i a la seva família, que ningú ha escollit -va ser imposat per un dictador-, si que és democràtic.
Xiular l'himne i al monarca és antidemocràtic, però tancar menjadors escolars, hospitals i tenir 5 milions d'aturats sí que és democràtic.
Xiular l'himne i al monarca és antidemocràtic, però mantenir corruptes i lladres en el govern i canviar les lleis per què puguin sortir indemnes sí que és democràtic.
Dissabte passat es va jugar un partit de futbol, en el que, probablement, vàrem

veure un dels millors gols de la història, però, pel periodisme afí al govern el veritable protagonista de la jornada va ser un “putu” xiulet de plàstic.
Aquests són els valors d'aquest feixista govern que s'aferra a la poltrona de la forma que sigui.
Hem vist a la “lideressa” oferir l'alcaldia de Madrid a qualsevol que estigués d'acord en enfonsar a Podemos. Al final, i dintre de la seva particular paranoia, va arribar a oferir l'alcaldia a qui ja l'havia guanyat a les urnes.
Diuen que estem en un estat de dret, però cada vegada les lleis que promulguen els peperos són més repressives i retrògrades.
El poble cada vegada té menys drets i més obligacions, els desnonaments segueixen i els bancs són cada vegada més rics. La precarietat laboral és més patent i els pobres són més pobres.
Els treballadors han de treballar més hores per cobrar menys diners, però hem d'escoltar al “plasmàtic” president del govern, parlar de recuperació, de ser l'enveja d'Europa i d'unt munt de bajanades que ja no es creuen ni els membres del seu partit.
La sort és que, de mica en mica, la ciutadania està despertant, i en les passades eleccions van rebre un fort toc d'atenció. El PP ha perdut zones emblemàtiques, com la ciutat de Madrid o la de València i comunitats, històricament peperes, com València.
Ara estan ferits i són més perillosos, comencen a atacar. Aproven lleis més repressives. Apugen impostos i retallen les nostres llibertats.
Que podem fer?
Molt senzill. Fer-los fora de totes les institucions i utilitzant la seva teoria del que és democràtic...a hòsties si és necessari.
Les patètiques imatges dels nostàlgics franquistes cridant en contra de la premsa

lliure, o els feixistes cantant el Cara al Sol davant la seu del PSOE, són la veritable imatge de la decadència de la nostra democràcia.
Molts no han entès res, volen continuar mantenint un estatus que es basa en l'explotació del treballador i la repressió. Volen seguir anant a missa de 12 i poder donar unes monedes al captaire de la porta i sentir-se bé per haver ajudat a un ésser inferior.
Enyoren una època en blanc i negre que mai hauria d'haver existit.

A VEURE QUI LA DIU MÉS GROSSA

Ha començat la campanya electoral o “a veure qui la diu més grossa”.
De moment, en els pocs dies que portem de promeses ja ens hem trobat amb ponts, centres mèdics, parcs i places i tot un reguitzell de propostes, algunes benintencionades, que acabaran com el tramvia de fa quatre anys, en res.
Polítics que porten governant tota una legislatura, ara, ens prometen què el que van prometre fa quatre anys ara sí que ho compliran... si els hi donem la nostra confiança i els tornem a votar...
Per què?
Si no han complert, quines raons hi ha ara per confiar en què ho faran?
Ens tracten com si fóssim rucs i des de les tarimes dels escenaris prometen coses inviables que creuen que ens creurem.
Hi ha molts estudis de quines són les raons de l'abstenció, però potser una és la de les falses promeses.
En campanya, com en carnaval, tot si val; des de feminismes radicals que voregen el surrealisme, xenòfobs disfressats de demòcrates, independentistes de

pega -creuen que captaran més vots- o fatxes de tota la vida parlant de llibertat i drets socials, fins a gent que no sap ni a on està o a quines idees representa.
Tenim els terroristes "cartellers"; són els que van tapant amb els seus cartells els dels altres.
Tenim la premsa “lliure” venuda al poder i que sistemàticament ignora als rivals dels seus amos.
Tenim televisions sense cap tipus de pudor a l'hora de censurar als nous partits, no sigui que els grans partits es molestin i els hi tanquin l'aixeta de les subvencions.
Tenim periodistes totalment venuts al poder.
Al cap i a la fi, en una campanya electoral trobem tots els típics tòpics de la condició humana.
Dels corruptes ni parlar-ne, com que quasi tots estan esquitxats, doncs millor “no meneallo”. Està clar que els partits joves i nous sí que parlen, ells, de moment, no tenen aquest problema, però la societat sembla que no li dóna la importància que té. La mostra la tenim en les candidatures a l'alcaldia de Madrid; es presenta un poeta, una jutgessa, un catedràtic i una delinqüent i les enquestes donen guanyadora a la delinqüent... ara no sé si és correcte que la tracti de delinqüent...habitualment els delinqüents tenen, entre ells, un codi d'honor, i aquesta, em sembla que d'honor poquet. Però bé, tant és, una amenaça més no ve d'aquí, ja estic acostumat.

Està clar que, amb la irrupció de noves formacions, aquesta és una campanya diferent, ara tan sols queda esperar que els resultats també siguin diferents i tots aquests que any darrere any prometen el mateix i no ho fan i els que volen arribar a la política per fer-se rics, desapareguin per sempre i entri gent nova.
Ah!, per cert, he mirat si puc dir delinqüent i no puc, haig de dir presumpte delinqüent...i mamarratxa...ho puc dir?

TELEVISIONS SENSE IDENTITAT

Fa uns 30 anys van començar les televisions locals; pocs mitjans, poca professionalitat, pocs diners, però, molta il·lusió.
Informaven dels casaments i de les comunions, de les defuncions o de les festes locals, eren la veritable veu del poble.

Amb el pas dels anys va arribar la professionalització, i van començar a aterrar professionals provinents, sobretot, de Televisió Espanyola i en alguns casos de televisions estrangeres. La qualitat va augmentar, els informatius, bàsicament, tractaven les notícies locals; els plens de l'ajuntament, les inauguracions o els festivals de fi de curs de les escoles locals. Més endavant es feien altres tipus de programes, sobretot de cotxes i de viatges, va ser una moda. També algunes es van atrevir amb magazins de llarga durada o, d'estar per casa, concursos amb premis de tot tipus; pernils, entrades pel cinema... però, va arribar la TDT i tot se'n va anar a norris.

Des del moment en què podien competir amb les grans televisions van començar els problemes.

Les televisions es van omplir de «trepes» que estaven convençuts que ells havien inventat la televisió. Els polítics, veient el poder del mitjà, van col·locar als seus en llocs estratègics; directors de canals locals sense cap tipus de preparació, tan sols la de servir a l'amo de la forma més fidel possible, presentadores i presentadors sense cap preparació ni experiència, periodistes totalment analfabets o tècnics desconeixedors del gremi.

També van aterrar els "famossets" del tres al quart.

A conseqüència de tot això els veritables professionals, que havien ajudat a posar en marxa tot el “tinglado”, van haver de sortir per la porta del darrere.

Ara les televisions locals estan en mans d'empresaris que no tenen ni idea del mitjà.

Les televisions s'associen per fer coses juntes i et trobes que la teva televisió propera ha deixat de ser-ho i en lloc d'informar-te de l'embús del teu carrer t'informa de les pluges a Reus. Hem passat de saber que el fill de la Pepita s'ha casat amb la néta d'en Pep, a conèixer l'entramat de negocis bruts d'un senyor de Lleida.

Han perdut identitat.

Hi ha hores i hores de programació conjunta, que desvirtua totalment l'esperit amb el qual van començar les locals i que porta al televident a passar totalment de la seva televisió local.

L'esperit de televisió de proximitat a mort, ara és una més de l'oferta televisiva i queda enterrada entre un munt de canals.

Espero que en algun moment, algú s'adoni que fer televisió local no és parlar del partit entre el Tortosa i el Manlleu -si no és que ets la televisió d'aquests llocs- és parlar dels equips de la teva ciutat, dels equips base, de l'esport escolar de la teva zona i els informatius han de ser del teu ajuntament, dels teus barris i de la vida dels teus veïns... per saber del que passa en altres llocs ja tenim altres mitjans.

El segrest de la democràcia.

Fins ara, i des de fa uns 40 anys, cada ciutadà votava lliurement el que li venia de gust.

Hem vist com guanyaven eleccions, candidats que eren considerats “guapus”, altres perquè representaven unes polítiques diferents, etc., però, ara, estem en un moment en què uns il·luminats, que es consideren en possessió de la veritat per sobre de tots els altres, han decidit que la nostra llibertat s'ha de retallar i obligar-nos a votar allò que ells desitgen, això sí, ens donen l'opció de votar en contra, però no ens permeten escollir el candidat més adient per a solucionar els problemes més propers.

Partits com CiU, ERC, els desertors del PSC i alguns altres, consideren que el veritablement important és la independència i volen convertir unes eleccions municipals, potser les més importants pel ciutadà, en una mena de referèndum. No parlen dels verdaders problemes de la ciutat, no els hi preocupa que hi hagi ciutadans dormint als caixers dels bancs, aquests que tant defensen i rescaten, no els hi preocupen els problemes quotidians de la ciutadania.
A la nostra ciutat, de la que fins ara no havia parlat mai, tenim dos tipus de candidats, els que miren des del final del terme municipal capa endins i els que miren capa fora.

Hi ha candidats que el seu somni és tenir una ciutat sostenible, sense atur, en la que els serveis funcionin i altres que adoren les obres faraòniques, els vols (gastronòmics) i que en la seva ment tan sols viuen hipotètics viatges a Ítaca.
No podem permetre que ens obliguin a decidir entre blanc o negre, no ens poden segrestar aquesta democràcia que tanta feina ens ha costat aconseguir, no podem permetre que la ciutat s'ensorri sota les cendres dels somnis d'inconscients que desconeixen els veritables valors de la democràcia.
El 24 de Maig hem de decidir que volem per a la nostra ciutat, hem de decidir a qui volem que marqui el camí d'una recuperació que els actuals polítics ens neguen.
El 24 de maig hem de donar un cop de puny a la taula i demostrar que no som manipulables, que els temps de tractar al poble d'inculte han passat, hem de demostrar que nosaltres decidim el nostre futur.
Vull pensar que les inquietuds dels ciutadans van més enllà d'independentismes i referèndums, vull pensar que estan preocupats dels problemes de la seva ciutat, dels problemes dels seus barris i dels problemes dels seus veïns. Espero que ens adonem que això de la independència, malauradament no va amb nosaltres. Siguem o no independents, els inútils que ara ens governen ho seguiran fent igual i de la mateixa manera; mirant els seus propis interessos. Per això hem de votar lliurement i escollir uns nous governants, preocupats pels nostres problemes i després, molt de temps després, parlarem d'altres coses.
A vegades crec que, com uns refugiats, anem en una pastera comandada per un capità sense escrúpols que ens promet un viatge capa la llibertat i que, inevitablement, ens porta a una mort segura si no ens rescata algú. Malauradament el que ens rescati ens tornarà al punt de partida, o,ens reclourà en un munt de burocràcia que no permetrà que siguem qui volem ser, per tant, no és millor primer ser lliures i després viatjà a on vulguem? 

SI NO ESTÀS D'ACORD... ETS UN TRAÏDOR

Fa molt de temps que no escric, m'he adonat que passen tantes coses i que moltes em fastiguegen tant, que no podia ser objectiu.
Atemptats per no entendre el que és la llibertat d'expressió, corrupció i abusos, periodistes corruptes al servei dels poderosos, etc., etc., etc., però al final he decidit que havia de tornar a escriure, ja que, moltes de les notícies amb les quals cada dia ens despertem, si no fossin malauradament certes, semblarien de conya.

Ara resulta que voler esbrinar si el President Pujol va cometre algun delicte i fer que el president Mas declari davant la comissió del parlament és antipatriòtic. No ho dic jo, ho ha dit el conseller Vila...i s'ha quedat tan ample.
Ha arribat un moment en el qual no entenc res.
Aquests independentistes de far quatre dies, quin país pretenen?
En què volen convertir Catalunya?
En un reducte de corrupció, en el que els pocavergonyes, sempre i quan siguin independentistes, campin tranquil·lament per un país fet a la seva mida?

L'altre dia, parlant amb un d'aquests nous radicals defensors de la independència, em comentava que estava molt preocupat per la incursió de “Podem” en l'àmbit polític català, ja que podria desmuntar tot l'entramat independentista que CiU, ERC, CUP, etc., havien dissenyat durant tant de temps.
Em vaig quedar a quadres... no sabia si respondre seriosament o ignorar el comentari i canviar de tema... vaig optar per la segona opció, ja que no tenia ganes de discutir, però després, fredament, en recordar-ho em vaig adonar que era un comentari molt perillós. Donava a entendre que molts d'aquests que s'han unit a la moda de ser independentista no ho tenen clar, estan convençuts de què el temps juga en contra seva, saben que no tenen la majoria a favor seu i pretenen que tot se solucioni abans que la ciutadania obri els ulls.
Tot s'ha de fer, segons ells, a corre-cuita, sembla com si la independència tingués data de caducitat i tot el que sigui aires nous, encara que beneficiï al poble, pot desmuntar aquesta gran mentida.
Tenen por que la nova formació, obri els ulls als catalans, i ens adonem que no tot se soluciona amb la secessió, sinó que la solució als problemes es troba governant, cosa que per cert, el govern de CiU fa més de quatre anys que no fa.
L'atur no se solucionarà amb la independència, la pobresa no se solucionarà amb la independència, els desnonaments no se solucionaran amb la independència... però, és clar, potser les butxaques de tots aquests polítics corruptes, que es defensen entre ells, sí que se solucionarà amb la independència.
Canviem als polítics, canviem la manera de fer política i després parlem d'altres coses.
Que passarà si el 27 de setembre, CiU i ERC perden les eleccions?
Que passarà si el 27 de setembre altres formacions polítiques tenen una majoria?
Seran declarats traïdors tots els que no hagin votat a favor dels partits independentistes?
Cada vegada em recorda més a les polítiques d'antigues dictadures, les de pensament únic, en les quals tothom havia de pensar i defensar el mateix...i em sembla que això està molt allunyat del que s'entén per democràcia.

SI-SI... NO-NO... SI-NO... NO-SI... SI-PERÒ... NO-PERÒ SI...

 El títol podria ser confús si la situació no ho fos per si mateixa.Fa temps vaig dir que creia que la consulta no es faria i, ves per on, no es fa... bé, sempre hi haurà algú que es cregui que la farsa del dia 9N és una consulta real i que servirà per quelcom, però el que està clar és que no servirà per res.

Com és normal tot el que estigui a favor del Sí anirà a votar i el que estigui en contra no anirà.

També hem de comptar als que tant se'ls en fot, i aquests tampoc aniran.
Uns resultats que no serveixen per res, a més a més... quina credibilitat té aquesta consulta?
Els que han de vetllar per la legalitat són els mateixos que pensen que, si no

estàs a favor de la independència, ets un traïdor, un espanyolista, un anti-català... etc., per tant no estan capacitats per jutjar o validar el resultat que surti.
Els substituts d'una junta electoral seran la Forcadell, en Jonqueres o la Casals?
Quin valor pot tenir un recompte fet per voluntaris que estan totalment convençuts que el millor per Catalunya és el que ells pensen i l'opinió dels altres és errònia?
L'altra solució que els caps benpensants han trobat són els comicis plebiscitaris.

És a dir una trampa més del senyor Mas per assegurar-se la reelecció, o almenys ell ho creu així.

Si fan un front comú, serà un fracàs, si cada un va pel seu costat... serà un merder.
Han proposat que els partits, que estiguin a favor de la independència, ho posin en el programa... és a dir... si un ciutadà és un votant habitual d'iniciativa, però no està a favor de la independència i el seu partit ho fa constar en el seu programa...a qui ha de votar? A Ciutadans? Al PP?
És normal que les idees d'un partit quedin hipotecades pels deliris d'uns quants?
Sóc d'esquerres, comunista, votant habitual d'esquerra unida. A qui he de votar? Perquè el meu partit va amb ICV i ells inclouran el sí a la independència.
El senyor Mas, que pretén?
Que guanyin les eleccions el PP, Ciutadans, Podemos...?
Potser sí i és la fórmula que ha trobat per quedar bé amb tothom.
Per un costat dóna l'opció als del Sí, per tant ERC, ICV, CiU i CUP queden contents i per l'altre PP, Ciutadans, Podemos i els altres poden guanyen les eleccions i els del govern central també queden contents.D'aquesta manera, ell, una vegada més, queda com la víctima de la pel·lícula.

No, si encara serà llest...no, no segur, no és llest, es creu que els altres som imbècils, que és pitjor.
Per altra banda... creieu que algun d'aquests polítics, que ens mal governen, tenen els pebrots per fer una declaració unilateral d'independència?
Creieu que s'arriscaran a perjudicar a tot un poble?... bé això sí, ho venen fent des de fa molt de temps amb les retallades, però encara així viuen massa bé per arriscar-lo tot.
Ens esperen temps confusos i si no fem alguna cosa, aquests brètols acabaran, com va fer aquella...”Liándola parda”.

L'ASSASSÍ ÉS...EL GOS

M'he resistit a escriure sobre els esdeveniments actuals; cas Pujol, referèndum, targetes opaques de Bankia... però és que no m'ho estan posant fàcil.
Ara explota el cas Ebola i tota la maquinària manipuladora del govern inepte del PP s'ha posat en marxa.
Els fidels llepaculs, Marhuenda, Inda, Urdaci i companyia han començat amb les exculpacions dels criminals ministres i han enfocat les mirades a les víctimes. Com sempre.
Ja ho van fer amb el Prestige, el YAK42, el 11M, el tren de Santiago de Compostel·la, el metro de València... cal seguir?
Ara la culpa del contagi de l'Ebola és de la mateixa malalta i la ministra Mato (i bé

que ho fa) és tant innocent com les princeses de Disney que visitava amb els diners de la Gürtel.
El “plasmàtic” president del desgovern, en mig de la crisi, viatja a Itàlia i té els sants collons, perdó "collonets" (no crec que hi hagi molt), de treure pit i dir que Espanya és un model a seguir amb el tractament de l'Ebola.
De moment l'única acció que han fet és matar un gos que no tenia cap culpa.
No sé si m'estic tornant paranoic, o ja ho era, però l'ordre de sacrificar el gos de la infermera contagiada per l'Ebola em sembla més una venjança que una raó de seguretat.
Em fa l'efecte que el desgovern, davant la gran incapacitat que està demostrant, ha volgut castigar la persona que ha deixat al descobert les grans mancances polítiques i morals que tenen, i la forma és el sacrifici d'alguna cosa propera.
Em recorda a les èpoques medievals en què se sacrificaven, torturaven i assassinaven als familiars dels contraris a l'ordre establert per sanguinaris governants. En aquest cas, els governants, no és que siguin sanguinaris ...són simplement idiotes i ineptes. La ministra Mato serveix per al mateix que una rajada de "gamosins".
Per cert ... sacrificaran a tots els gossos que han estat en contacte amb el de la infermera? Tots sabem que els gossos s'ensumen i es llepen els uns als altres, i m'imagino que el traurien a passejar i es relacionaria amb altres animals.
Bé, gràcies a les inestimables intervencions dels corruptes periodistes, a sou del govern, ja tenim culpable...la víctima.
El conseller de sanitat de la comunitat de Madrid, aquella que està manada per un corrupte, successor d'una delinqüent, un tal Javier Rodriguez, ha culpat a la infermera de mentir i de negligent...m'estalviaré el comentari, ja que, probablement la seva mare era o és una santa.

Si aquests inútils que ens governen fossin escriptors de novel·les d'intriga, aconseguirien que la víctima fos el seu propi assassí i el repartiment, que fa por, podria ser aquest:
Protagonista: La ministra Mato.
Assassina: La víctima...i el gos
Un que passava per allí: El president Rajoy
I la resta...una comparsa, com els cors de les obres de Sòfocles.

En quines mans estem?
Prefereixen sacrificar al poble abans de reconèixer un error, són capaços de sacrificar vides de ciutadans, abans que reconèixer que s'han equivocat, però el més greu que encara hi haurà ciutadans que els votaran. Tornaran a guanyar i seguiran tenint morts a sobre de la taula.

Amb les polítiques de retallades en sanitat, els morts ja es poden comptar per dotzenes. Moren pacients als passadissos dels hospitals, moren ancians per no poder disposar d'ajuts. Moren pares de família, que no poden enfrontar-se als deutes i s'acaben suïcidant, i tot això és culpa del govern.
Si amics, es culpa del Partit Popular i de tots els que el van votar.
Votant del PP, recorda que ets còmplice de cada una de les morts què es produeixen per culpa de les retallades i per la ineptitud dels governants què, tu vas votar.
Gràcies votant del PP.

Navegant ... cap a Suïssa ... o Andorra

Els que no tenim barca i ens agrada navegar, no ens queda més remei que fer-ho per la xarxa, i moltes vegades és molt més divertit.
Pots fer una anàlisi de com està la nostra societat sense moure't del sofà.
Ara resulta que “TOT” se soluciona amb la independència.
M'explicaré.                                                                                      

-Per cert això ho he llegit a Twitter i a Facebook.-

“ERC vota a favor de les noves retallades als hospitals públics”
El llest de torn comenta: “Solució: INDEPENDÈNCIA”
A veure, tros d'ase... Esquerra Republicana de Catalunya no és el partit que defensa a capa i espasa la independència?
Pensa una mica, noi, quin país ens preparen aquesta colla de pocavergonyes?

El màxim exponent de l'independentisme ha sigut l'Ex-President i ex honorable Jordi Pujol... i?
Els partits que han d'aconseguir-nos el dret a votar i una futura independència... o són corruptes o voten a favor de retallades i de lleis repressives.
Quin futur ens preparen?
Tal com es comporten estan més a prop d'endur-nos cap a una dictadura ferotge i repressiva que cap a un país democràtic i modern.
Hem de patir el cas Palau, el de les ITV, el blanqueig de dines d'un dels fills d'en Pujol, els diners a paradisos fiscals del patriarca Pujol, les fortunes inexplicables dels fills d'una florista i un banquer vingut a menys, els discursos patriòtics amb un rerefons de viatges a Andorra o Suïssa.
No seria convenient, primer, netejar tota la merda i després veure el que ens queda i tornar a començar?
Som tan burros que votarem a favor d'una independència de la mà d'aquesta colla de lladres?
No vull imaginar-me un país amb un president viatjant a Suïssa cada dos per tres.
No vull un país amb un president fent discursos demagògics al més pur estil de república bananera.

Bé deixaré la política i continuaré navegant.

Al·lucino amb la quantitat de frases profundes que ha arribat a escriure Paulo Coelho, si fossin veritat, no hauria tingut temps d'escriure llibres.

Un altre; la quantitat de gats i gossos intel·ligents que hi ha pel món...i aquí ens governa en Rajoy?
No ho entenc.
Després tenim els que tenen solució per a tot. (a més a més dels independentistes).
Solucions per dormir, per menjar, per l'acne, per... en fi per tot amb remeis casolans, suposadament provinents dels nostres avantpassats i que a la llarga no serveixen per res.
Ah!, i els “fakes”, les mentides, els vídeos manipulats que molts es creuen i comenten amb un fervor desmesurat.
Aquests són els més divertits, ja que els pseudo intel·lectuals fiquen cullerada i acaben fent el ridícul.
També hi ha filòsofs, que amb frases rebuscades diuen un reguitzell de carallades... com les que jo escric.
Vaig a atracar la barca, per avui no vull navegar més.

ELS FILLS DE... "LA PUTA" I "LA RAMONETA"

Ara ja sabem qui és “la Puta” i qui “la Ramoneta”, per tant... ara què fem?
El molt honorable ens ha demostrat que d'honorable té ben poc i el seu delfí està a punt de baixar-se els pantalons davant el president Rajoy.
Molts em diran que no, però, amb quina cara es

presenta un a negociar quan el màxim exponent del “independentisme” és un vulgar delinqüent?
Més a més, si tan sols fos ell, però és que tota la família està emmerdada.
Quina mena de gent ens ha governat durant tants anys?
Algú tornarà a votar a Convergència?
Doncs malauradament... sí.
Ho dic perquè conec molts convergents. Un ha penjat a una xarxa social la següent barbaritat: “Si jo hagués rebut una herència, també l'hauria amagat per tal de no pagar a Madrid”.
És el pensament de molts que no veuen més enllà del seu nas...i hi ha molts.
No parlaré més d'aquesta gent, els he perdut tot el respecte, no se'l mereixen, han demostrat que l'únic interès que tenen per Catalunya és el d'endur-se el màxim de diners i viure de “puta mare”.

Potser el famós “Tranquil, Jordi, Tranquil” que li va dir Joan Carles I el 23 de febrer del 1981, no es referia al cop d'estat, potser es referia a què ja li havia arreglat la manera d'enviar els calés a Suïssa.
Tornarem a sentir allò de “Lo siento mucho, me he equivocado, no volverá a ocurrir”, però en versió catalana?
Ara no val el discurs de fa uns anys, quan el cas de Banca Catalana, de què no era un atac a la seva persona sinó un atac a Catalunya... quins collons.
Ho deixaré aquí, cada vegada em vaig indignant més i volia parlar d'altres coses.

No sé de què... de jueus i palestins?
D'una guerra inútil en la qual moren innocents i la resta del món mira cap a un altre lloc... M'indigno més.

De polítics corruptes? Ah! No d'això ja he parlat.
De l'entrada a la presó d'en Matas?
No, això entra dins els polítics corruptes... encara que en Rajoy va dir: “Quiero en España lo que él ha hecho en Baleares” Anem arreglats.
De l'entrada a la presó d'en Carlos Fabra?
En Rajoy va dir: “Es un ciudadano ejemplar”, es clar que d'en Francisco Camps va dir: “Es un ejemplo de gestión” i a Jenaro García, el de GOWEX, li va donar un premi lloant la seva feina... i aquest és el que governa el país?... També és cert que aquí ens governava en Pujol...
Quina colla de burros.
Azaña va dir “No me importa que un político no sepa hablar, lo que me preocupa es que no sepa de lo que habla” i tots aquests no saben ni parlar ni del que parlen... espero que tots els Pujol paguin pel que han fet i el més aviat oblidem a aquesta colla de corruptes... que per cert, els seus successors són els que ens han de dur a Ítaca... oi senyor Mas?

Ho tenim clar.

Sort que va inaugurar la nova presó de Figueres, allí hi cabran tots.

JA SÓC AQUÍ... UNA ALTRE VEGADA

He tornat. 
Sí, després de quasi cinc mesos sense publicar res, he decidit que ja era hora de treballar una mica. No és que en cinc mesos no hagi fet res, he tractat amb polítics... bé, no he fet res.
En aquest temps han passat moltes coses; ens han canviat el Rei, el d'Espanya, en Mas segueix. Ara es diu Felip VI... no va ser un tal Felip V...?, tant és, m'he embolicat.
També ha aparegut un nou partit polític, “Podemos”, i la dreta més casposa del país s'ha posat en peu de guerra, els Ilda, Marhuenda, Rojo i tota la colla d'impresentables de programes felins, uns a l'aigua, altres amb cascavell i capitanejats per la “lideresa castiza”, treuen foc pels queixals.
A mi, personalment, els de “Podemos” ni m'agraden ni em deixen d'agradar, crec que és la conseqüència de les males polítiques que estem patint i que tard o d'hora havia d'aparèixer un grup polític diferent dels altres.
També tenim preguntes i data... o no? És que amb els polítics domèstics que tenim, encara no m'he aclarit.
En Rajoy es vol reunir amb en Mas... o és a l'inrevés?

En Duran plega.

La meravellosa empresa GOWEX, resulta que no tenia res de meravellosa i era una estafa descomunal... i a quina ciutat donava servei, entre altres? Doncs sí, a Girona. Tampoc és que sigui un daltabaix el que hagi deixat de funcionar, mai ha funcionat, però ara estarà millor... ho gestionarà directament l'Ajuntament...

En Duran ha plegat.

En l'àmbit internacional ha passat de tot, però res tan important com la fugida d'Esperanza Aguirre quan l'he anaven a posar una multa de trànsit, i ho dic, ja que, pels impresentables felins que he nomenat abans, ha estat un descarat assetjament a l'honorable “lideresa”.
Per a diaris com “La Razón”, o “El Mundo” continua sent més important defensar a capa i espasa als seus amos (llegiu PP) que denunciar el genocidi que està perpetrant Israel sobre el poble Palestí. 

Però això tant és, els jueus dominen l'economia mundial i els palestins són terroristes... direu quina bestiesa, oi? Doncs ho van dir en un d'aquests programes felins que tant agraden als “peperos”.
El món cada vegada està més boig, els israelians assassinen impunement a palestins i no passa res, els russos maten a més de dues-centes persones amb un míssil i no passa res, però un jugador de futbol mossega a un altre i el daltabaix que es munta és impressionant.

Per cert, parlant de futbol... algú sap quan juga Espanya la final del mundial?, si

aquest que segons els Roncero i companyia es guanyaria amb la p....
És que no he tornat a saber res... però potser com el Real Madrid va guanyar la “Décima”, un mundial no té tanta importància, a més a més hi ha massa jugadors del Barça a la selecció i com són secessionistes...
Per avui ho deixaré aquí, començo a fer pudor després de remenar tanta merda i ens queda tot l'estiu per comentar les immundícies d'aquest lloc anomenat món.

Per cert, en Duran ha plegat 
i no té res a veure amb la consulta... 

SEMPRE ENS QUEDARÀ MADRID... O NO

He llegit a Facebook i en alguns diaris que “Los Morancos”, (grans intel·lectuals) van dir que recolzaven una suposada consulta a Catalunya, se me'n fot.
Després he llegit que s'han desdit, a causa de les pressions de la premsa espanyolista més radical, se me'n fot.
Com podeu comprendre l'opinió d'aquests senyors me la bufa i crec que a la resta del país també.
No sé a on van fer aquestes declaracions, però suposo que seria a TV3, ja que últimament s'ha convertit en el pamflet propagandístic del més radical independentisme. A tot el que apareix per les pantalles de la nostra mantinguda televisió, li cau la mateixa pregunta, “Està a favor de la independència de Catalunya?” i la resposta, si és a favor, serveix per omplir minuts de propaganda secessionista.
Algú creu que senyors com “Los Morancos”, o Joaquín Sabina, o qui vulgueu...el preocupa el referèndum?
Si han d'actuar o cantar o donar una conferència a Catalunya, diran que sí, que estan a favor i d'aquesta manera tots els imbècils indocumentats acudiran a la seva representació amb estelades i crits d'independència i deixant-se els diners a les taquilles.
L'únic tema de debat a les tertúlies de TV3 és l'independentisme i no els hi preocupa res més. Els treballadors de Televisió de Catalunya estan en lluita per

defensar els seus llocs de treball, però tant és, s'ha de parlar d'independentisme.
M'agradaria veure un debat sobre les retallades que està fent la Generalitat i no sobre el senyor Montoro. Si veritablement Catalunya camina, al peu coix, cap a la independència, no hauríem de preocupar-nos del que estan fent els nostres dirigents més propers?
Les retallades en sanitat a Catalunya són culpa de la Generalitat, les retallades en ensenyament a Catalunya són culpa de la Generalitat.
El que el sou del president Mas sigui un dels més elevats de tot el país, per sobre del president del govern, és culpa de la Generalitat.
Que no es parli de la corrupció a Catalunya és culpa dels mitjans de comunicació subvencionats per la Generalitat... No seria millor netejar tota la merda que tenim a casa, fer fora a tots aquests corruptes i després comencem a parlar d'independència?
Ens estan intentant manipular d'una manera descarada i ens volen fer creure que tots els mals vénen de Madrid i que amb la independència tot se solucionarà i és mentida.
El dia, si és que arriba, què siguem independents, seguirem tenint els mateixos corruptes, els mateixos problemes i sense tenir l'oportunitat de culpar a Madrid. Abans de qualsevol consulta hem de fer fora a tota aquesta colla de corruptes manipuladors i a partir d'aquest moment podrem començar a decidir el nostre futur, ara no, ara estem hipotecats per les falses promeses, els cants de sirena i els ficticis viatges a Ítaca.
Aconsello una lectura (de tant en tant, no cal que sigui cada dia) dels butlletins oficials de Generalitat i podreu comprovar la quantitat de bestieses que fan aquests suposats salvadors de la pàtria... però, de moment, la culpa és de Madrid.

¿"LA NOCHE DE LOS CUCHILLOS LARGOS"?

Estem tan preocupats pel gran retrocés que estem patint en drets socials, llibertat, etc., que no ens adonem del que està passant a casa nostra.
Com ja vaig comentar en algun altre escrit, a la nostra societat està sorgint una nova tribu; els defensors de la puresa independentista.
Són uns personatges als quals el cervell se'ls ha atrofiat de tal manera, ennuvolats pels cants de sirena dels polítics manipuladors, que estan començant una caça de bruixes per estigmatitzar a tot el que no sigui de la seva corda.
Són una espècie de “trolls” pudents que consideren éssers inferiors a tots els que no pensen com ells.
Avui, un d'aquests personatges feia una crida a perseguir i eliminar com “amic” en Facebook a tots els espanyolistes...
Em pregunto a qui consideraran, aquests obtusos personatges, ser espanyolista.
Si ser espanyolista és no ser independentista... ja em poden esborrar com amic.
Si ser espanyolista és no combregar amb idees separatistes i antisocials com les que ells promouen... ja em poden esborrar com amic.
Millor, directament ja em poden esborrar com amic.
No vull tenir amics que divideixen la societat en dos bàndols.
No vull tenir amics que consideren que hi ha un únic pensament vàlid... el d'ells.
Al cap i la fi no vull amics amb una mentalitat més propera al nazisme que a la llibertat.
Són gent que pretenen crear un país amb les seves idees... i això és una dictadura.
Són gent que no respecta les idees dels altres i condemnen a tot el que no segueix les seves directrius.
Us imagineu un país en el qual la llibertat està basada en les idees d'uns quants?
Us imagineu un país en el qual tot ha de ser tal com ho han pensat una colla d'il·luminats?
Segons s'apropa la suposada independència més por em fan els d'aquí i no els d'allà.
Tinc més por a un país governat per radicals nacionalistes que per uns ineptes de dretes.
Aquesta afirmació, potser, pot semblar una mica exagerada i més venint d'una persona d'esquerres, però, de moment a aquests fatxes, els podem votar i fer-los fora... als altres... malauradament tenen vocació de dictadors i no sé quines bestieses serien capaços de fer en el moment que tinguessin el poder.
Cada dia llegeixo moltes bajanades d'aquests llibertadors de la pàtria catalana i em produeixen calfreds.
Com he dit abans, un d'ells, feia una crida, i transcric literalment:
“Mica en mica tots els infiltrats espanyolistes del facebook els anirem desenmascarant...!! Sembla ser que n'hi han molt més del que sembla...!!”
Que opineu?
Potser els altres hauríem de desemmascarar als curts de gambals i enviar-los a fer un viatge pel món i que s'adonin el que és el veritable patriotisme.
Malauradament tots aquests viuen en un món molt petit, que està delimitat per les seves pors i inseguretats i que no veuen més lluny dels seus nassos.
Pobrets.

(c)

PERSONATGES ESTRANYS... O SIMPLEMENT "GILIPOLLES"

Fa uns anys un amic em va dir que jo tenia un magnetisme estrany, que feia que els personatges més "FRIKIS" se m'acostessin... i crec que és cert.
Farà un parell de mesos, cap a mitjans del mes d'octubre vaig tenir una entrevista de feina amb el director d'una “suposada” nova televisió que s'anava a establir en l'àmbit nacional i amb seu a Girona.
Com és de suposar no em vaig creure res, potser els més de 35 anys de professió em fan veure les coses de manera diferent.
Com deia no em vaig creure res, però vaig accedir a una segona entrevista quant s'enregistres un dels programes estrella del canal.
L'assumpte es va anar ajornant fins que un dia em va trucar per mantenir una reunió en la qual més o menys, no entraré en detalls, em va demanar que col·laborés desinteressadament en els dos propers programes que volien enregistrar, cosa a la qual vaig negar-me, entre altres coses perquè des de fa molts anys tinc per norma no treballar gratis.
La reunió va finalitzar sense cap més interès per part de tots dos de tornar a mantenir cap relació...però sorpresa; la passada nit de Nadal, exactament a dos quarts de quatre de la matinada rebo un seguit de WhatsApp en el que, el personatge abans esmentat, em citava a veure'ns als tribunals... bé transcriuré els texts directament des del mòbil per no manipular-los:

“25 de dic, 3:21 - XXXXXX: Ens veiem als tribunals per plagio dun programa creat per mi

25 de dic, 3:21 - XXXXXX: Tu no saps amb qui tractes nanu

25 de dic, 3:21 - XXXXXX: Ja me posat en comunicacio amb varies persones influyenta

25 de dic, 3:21 - XXXXXX: I man dit que fee”

He substituït el nom del personatge per “X”,però potser el faré públic. Bé, segueixo la història.
Jo, l'únic programa que produeixo és el que molts de vosaltres ja coneixeu “VEÏNS”, el qual vaig crear fa més de quinze anys i va ser emès a Coruña Televisión els anys 1996 i 1997.
Des del mes de Juliol del 2012, que vaig proposar el programa a la Mesa d'Entitats i al mes de Novembre, del mateix any, a l'Ajuntament de Girona, no m'he dedicat a cap altre programa de televisió.
El programa, més ben dit, la idea del programa així com una sinopsi està registrat en el Registre de la Propietat intel·lectual, tant en el format per televisió com en el format per a ràdio.
Els fets són que aquest personatge, al qual no coneixia fins al dia de la primera reunió, a mitjans d'octubre de 2013 i que ell tampoc em coneixia a mi, m'acusa de plagiar-li un programa que jo vaig crear al 1996, perquè, ja que no faig ni he fet cap més programa en els últims quatre anys,suposo que l'acusació de plagi és per aquest programa. 
Espero que aquesta acusació no sigui per algun altre programa que hagi vist per la televisió, ja que jo no sóc responsable de la programació de totes les cadenes de televisió...encara que ja m'agradaria.
Com us deia els essers més estranys acaben acostant-se'm...
Bé si això, finalment, acaba als tribunals, ja us ho explicaré i riurem una mica.
Aprofito per desitjar-vos un bon any 2014.

"L'OPI DEL POBLE"

Carl Marx va dir: “La religió és l'opi del poble”, està clar que quant ho va dir no podia conèixer als polítics que ens governen a Catalunya, ja que si no hauria dit “L'independentisme és l'opi del poble”.
El gran prestidigitador de la política catalana, s'ha tornat a treure un conill de la txistera i l'ha convertit en doble pregunta. Ha desviat, un cop més, l'atenció dels ciutadans dels veritables problemes que patim.
En tota aquesta legislatura no s'ha pres cap decisió que beneficiï al poble, s'ha parlat de viatges a Ítaca, d'independentisme, d'enemics imaginaris i dracs misteriosos, però no s'ha resolt cap problema important... però, oh! meravella, quant tot semblava anar-sen a norris... ¡ja tenim pregunta! i tot torna a girar al voltant de la consulta; les tertúlies es converteixen en debats acalorats sobre la conveniència o no de la independència, es parla de traïcions i de traïdors, de tot, menys de problemes reals.
Problemes reals com els desnonaments, la pobresa creixent o la llarga llista d'aturats que passegen per les nostres ciutats.
Problemes com els de moltes famílies que en prou feines podran posar un plat calent a taula per Nadal.
Problemes com la manca de seguretat, com la incertesa de poder tenir una sanitat de qualitat, com la possibilitat de què els nostres fills no puguin gaudir d'una educació en condicions... però tant és... ¡ja tenim preguntes!
També és cert que això ha tranquil·litzat a les famílies que, els fidels esbirros del

poder, han deixat al carrer aquest matí a Salt (Girona).
S'han quedat al carrer, però amb la tranquil·litat de què podran anar a votar.
No saben a on aniran a viure, però se sentiran feliços de saber que els, magnànims, polítics que van prometre vetllar per ells, han aconseguit posar-se d'acord en una pregunta que, molts d'ells, ni tan sols entenen.
Això sí, Catalunya camina cap a una independència amb un poble sense un lloc on viure, sense una educació de qualitat pels seus fills, sense una sanitat decent, sense una feina estable o un sou digne... però independent.
També és cert que tot això no passaria si aquests impresentables polítics no tinguessin una cohort de fidels que no són capaços de veure més enllà dels seus “independents” nassos.
Avui he llegit un munt de bajanades, celebracions de tot tipus i al mateix temps la policia autònoma, la que ha de vetllar per a la seguretat dels ciutadans, deixava al carrer a 14 famílies amb nens petits.
Mentre uns nobles ciutadans, ennuvolats pels cants de sirenes i de mítics viatges a Ítaca, altres, els més desafortunats, veien com havien de quedar-se al carrer, sense res.
Aquesta és la independència que ens proposen els nostres polítics?
Doncs no la vull. Ni a aquests polítics tampoc.
No vull un país creat amb la desigualtat.
No vull un país en el qual és més important la política que la gent.
Al cap i a la fi...no vull aquest país.
Vull que la gent no sigui manipulada i vull que la justícia social sigui el primer compromís dels governats.

UNA MICA DE BONA MÚSICA ... PER CALMAR LES FERES

"SEGUIR EL PROTOCOL"

Sembla ser que “seguir el protocol” és moldre a pals a un ciutadà fins a matar-lo.
Sembla ser que “seguir el protocol” és donar cops de puny al cap d'un home indefens immobilitzat a terra per vuit mossos armats.
Sembla ser que “seguir el protocol” és abusar del més dèbil i privar-lo dels seus drets.
Sembla ser que estem en mans d'uns vulgars “matons” a sou que no tenen cap respecte per la vida dels altres.
Espero que aquests nefasts personatges siguin castigats amb tot el pes de la llei, però, tots sabem que sortiran, una vegada més, indemnes, i els ciutadans seguirem patint els seus abusos i seguirem perdent ulls i sent apallissats a les comissaries.
Hem arribat a un punt en què el govern cada dia s'assembla més al de fa 50 anys i la nostra estimada policia va pel camí de seguir el trist i penós rastre que van marcà els “Billi el Niño” i companyia.
La justícia cada dia és més injusta; jutgen a una pianista per tocar el piano, els culpables de la més gran catàstrofe ecològica del segle surten lliures i no hi ha cap culpable, els banquers van lliurant-se de la presó, els polítics corruptes segueixen al carrer i molts d'ells mantenint els seus càrrecs i privilegis...
Veritablement cada dia entenc menys aquesta societat; aplaudim les pallassades dels polítics i creiem que les seves bajanades són per defensar-nos davant als seus corruptes col·legues, ens creiem quan ens prometen viatges imaginaris a una llibertat per ells controlada i seguim consentint els seus abusos.
A on estan aquells segadors que es van revelar contra el poder?
A on estan aquells que es van aixecar contra els francesos i van expulsar-los?
El conformisme s'ha apoderat de la nostra societat i som com els hàmsters dintre de la gàbia, donant voltes en una roda que gira i gira i que no porta en lloc, però, distreu als amos.
Potser és que “seguim el protocol” i fem el que volen que fem i ens hem acostumat a no aixecar la veu i trobar normal que la policia apallissi als ciutadans i els fiscals demanin anys de presó pels que toquen el piano, els polítics ens robin i els banquers cada dia siguin més rics.
Però, a l'igual tenim sort i un dia caminant pel carrer uns matons vestits d'uniforme i als que paguem amb els nostres impostos, ens apallissin i deixem de patir... o potser tocant el piano... o perdem un ull... bé tant és, al cap i a la fi sempre estarem dominats per uns o pels altres, amb promeses de viatges imaginaris o amb salaris de merda.

EL NOU RACISME

Catalunya sempre ha estat un lloc on tenia cabuda tothom.
En els anys 60 moltes famílies, del sud de la península, varen establir-se a aquesta terra que els hi va donar les oportunitats que no podien gaudir en els seus llocs d'origen.
Sempre han viscut tot tipus d'idiologies, religions, idiomes i raçes.
En els anys 90 van venir gents del nord d'Àfrica, de Sud Amèrica i de l'Europa de l'Est i no ha passat res... però hi ha sorgit una nova raça, la pura, la verdadera, l'única amb capacitat per dirigir el destí de tots els ciutadans... “els independentistes radicals”, uns éssers que cataloguen als habitants de Catalunya en dos grups; els de veritat, independentistes, i els traïdors, els no independentistes.
Són aquests que aplaudeixen a personatges com l'Albert Pla quan diu bajanades. Al president de la Generalitat quan fa demostracions de mala educació i grolleria. Quan polítics catalans fan demostracions de mala educació al Parlament i insulten als que no pensen com ells.
És, efectivament, el “nou racisme”.
Sí, un racisme desmesurat, radical i molt perillós.
Un racisme que no respecta l'opinió dels altres i els deprecia.
A aquesta nova tribu la trobem principalment a les xarxes socials, on impunement proclamen totes les seves soflames sense cap respecte cap als altres.
Molts d'ells tenen una capacitat intel·lectual molt reduïda i les seves curtes ments no els hi permeten veure més enllà dels seus nassos.
Estic en contra dels raonaments il·lògics i de les mentides per crear una falsa realitat. Estic fart de llegir barbaritats sobre la independència amb fal·làcies històriques creades per anònims interessats. Estic fart d'haver de demostrar que sóc tan català com qualsevol encara que no cregui en l'independentisme.
Desitjo que el govern de Madrid, que ens agradi o no és el nostre govern, autoritzi una consulta i que a les hores veritablement sabrem la veritat.
Serà molt difícil que s'arribi a fer, ho sé, i serà molt difícil perquè no la vol ningú.
Els del govern de Madrid per por a què sortís que Sí i els d'aquí per por que sortís que No... o potser, també, per si sortís que Sí.
Fos quin fos el resultat no satisfaria a ningú... bé sí als racistes... o potser tampoc, ja que el seu racisme desmesurat ja no tindria raó de ser.
No em vull imaginar una Catalunya independent, governada per una colla d'intransigents
racistes i amb una mentalitat tan obtusa.
Potser a aquest pas haurem de demanar ajut a “SOS RACISMO”, perquè estem a dos minuts de tenir el nostre propi Kukuxclan, això sí vestits amb túniques estelades i barretina.
Catalunya no es mereix a aquesta gent, Catalunya sempre ha sigut terra de gent de seny i ens han segrestat uns desinformats amb idees molt perilloses.

SÍ QUE ES POT

(fotografia Miquel Ruiz)

Avui hem viscut una victòria del poble.
Hem vist com el poder dels ciutadans ha aconseguit, almenys de moment, evitar el desnonament de 16 famílies a Salt.
Però, potser la pregunta és:
On estan els nostres representants polítics?
Perquè ha de ser el Tribunal Europeu de Drets Humans, amb seu a Estrasburg, qui ho hagi d'aturar?
Catalunya pretén ser un país independent, totalment d'acord.
Catalunya vol poder decidir el seu futur, totalment d'acord.
Els polítics que ens governen actualment ens han de dur cap a la independència... i no són capaços de defensar al poble?
No li fa vergonya al president Mas que sigui el Tribunal Europeu de Drets Humans, el que falli a favor del poble, mentre el seu govern és totalment incapaç de trobar una solució?
Com és que la Generalitat no ha solucionat aquest problema?
Potser estan més preocupats en posar-se medalles que en posar solucions.
Aquests són els que ens han de governar en un futur país independent?
Quina por.

(fotografia Miquel Ruiz)

Són totalment ineptes a l'hora de solucionar els problemes més senzills.
Els Ajuntaments convergents s'han convertit en una extensió de les polítiques antisocials de la Generalitat.
Els Ajuntaments, que són els representants del poble, els administradors que la ciutadania ha nomenat per a solucionar els problemes,segueixen les directrius polítiques marcades pel partit i s'obliden de la seva veritable raó de ser.
Cóm és que l'Ajuntament de Salt i el de Girona no han estat al costat del poble?
Perquè no han estat els serveis socials d'aquests municipis el que s'hi han posat al davant de la lluita?

(fotografia Miquel Ruiz)

Han hagut de ser els ciutadans, creant associacions per a defensar-se, els que han hagut de reclamar a Estrasburg per a què algú els escolti.
La PAH, criticada i insultada per part de polítics corruptes, és qui defensa als més dèbils i fa la feina que haurien de fer els nostres polítics.
Gent que, desinteressadament, lluita pels més desafavorits hauria de ser respectada per aquesta classe política que tan sols apareix a l'hora de posar-se medalles.
Tan sols em queda felicitar a tots els que veritablement han lluitat per aturar aquest despropòsit, la PAH, la Xarxa pels drets socials i un grup molt ampli de ciutadans.

Les fotografies d'avui són del gran fotògraf Miquel Ruiz.

Sí QUE ES POT.