Revisant
antics escrits he trobat un de molt curt que vaig escriure fa uns
cinc anys i vaig dedicar a una companya de feina. No és gran cosa,
però el trobo divertit.
“La
foscor era la seva millor aliada i com sempre, quan notava la
presència d'algú, restava totalment quieta, impassible, deixant que
el temps li permetés tornar a la solitud que tant la reconfortava i
que per ella era la normalitat.
Mai hauria pensat que una altra dona li canviaria la vida per sempre.
Tranquil-la deixava passar el temps quant de cop es va sobtar, va notar una tremolor que va recorre tota la seva estructura, havia estat fortament agredida i el seu company de solitud havia saltat pels aires caient dintre d'un habitacle desconegut per ella.
L'extintor va xocar contra el vidre del cotxe que l'havia envestit.
Una dona renegava i la insultava, sense que ella fos conscient de què havia passat. No se sentia culpable, però aquella dona no feia més que escridassar-la. Ella, sense poder articular paraula, ja que era una columna, no podia explicar-li que era inamovible, que per més que volgués només podia moure's en comptades ocasions i aquella no era precisament una.
Després d'uns moments de confusió va adonar-se que era inútil, sempre seria culpable, per més que demostrés que ella va néixer allí i que el cotxe va arribar després.”
Mai hauria pensat que una altra dona li canviaria la vida per sempre.
Tranquil-la deixava passar el temps quant de cop es va sobtar, va notar una tremolor que va recorre tota la seva estructura, havia estat fortament agredida i el seu company de solitud havia saltat pels aires caient dintre d'un habitacle desconegut per ella.
L'extintor va xocar contra el vidre del cotxe que l'havia envestit.
Una dona renegava i la insultava, sense que ella fos conscient de què havia passat. No se sentia culpable, però aquella dona no feia més que escridassar-la. Ella, sense poder articular paraula, ja que era una columna, no podia explicar-li que era inamovible, que per més que volgués només podia moure's en comptades ocasions i aquella no era precisament una.
Després d'uns moments de confusió va adonar-se que era inútil, sempre seria culpable, per més que demostrés que ella va néixer allí i que el cotxe va arribar després.”
(c)EC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada