"GRACIAS PRESIDENTE"

Gràcies senyor Rajoy, fins ara no me n'havia adonat de la gran feina que està fent vostè envers la història d'aquest país. Jo, que ja tinc més de 50 anys, havia pràcticament oblidat les fortes repressions que varem rebre els manifestants a les portes de la universitat allà pel final dels anys 70, concretament durant els anys del post-franquisme. Aquelles càrregues desmesurades dels grisos, a cavall per la Gran-via i la ronda; aquelles pilotes de goma que podien arribar a matar a una persona... tot allò ho havíem oblidat, i ara amb la seva política antisocial ens ho està fent recordar.

Espero que no torni a guanyar mai més unes eleccions i que la història que vostè ens està fent reviure el castigui amb l'oblit, perquè és el pitjor president que ha tingut mai aquest país. Els nens que ara comencen l'escola tindran la sort de poder viure el què van viure els seus avis. Podran conèixer la història sense necessitat de què se la expliquin. Gràcies per la gran contribució que està fent per la memòria històrica. Gràcies per refrescar-nos la memòria, ja havíem oblidat la agressió als nostres drets, la repressió física i intel·lectual, la repressió a la llengua i a la cultura. Gràcies perquè els seus ministres cada dia fan una nova declaració que ens encén més la sang i ens distancia més dels governants. Gràcies per tornar a la televisió nacional manipulada i partidista, a tertúlies crispades i de tertulians cada vegada més radicals i feixistes. Gràcies per convertir-nos en la riota del món. Gràcies per fer-nos entendre que quan diu blanc vol dir negre. Gràcies per mentir sempre i no fernos dubtar sobre les seves declaracions, sabem que sempre son mentida. Gràcies per fernos més pobres, ara hem sabut el veritable valor de l'euro... Gràcies per obrirnos els ulls i tenir cada dia més clar que vam fer malament la transició de la dictadura a la democràcia...
Gràcies per tornar-nos als anys 60, crec que em compraré un SEAT 600 o un Biscuter... Bé, no sé amb què el pagaré... Ah sí! Signaré lletres, com els meus pares fa 60 anys. Gràcies.Ha convertit un país de futur en un país sense futur, amb odis entre els habitants, fomentant la segregació i fent cada vegada més rics als rics i més pobres als pobres. Gràcies senyor Rajoy, per no permetre que oblidem el què va ser la dictadura, fent-nos-la reviure cada dia. Estem a un pas de les cartilles de racionament, del "Vente pa Alemania Pepe", d'anar a la barema a França i dins de poc de l'estraperlo. Gràcies per ofegar totes les aspiracions de la joventut i limitar la educació a les classes benestants i que augmenti la pobresa, la prostitució i la delinqüència.

IN-INDE-INDEPENDENCIÀ

Llegint... crec que he de deixar aquest mal costum, ja que tal i com va el país aviat estarà prohibit. Doncs com estava dient, llegint els múltiples articles, en diferents diaris, sobre la independència de Catalunya, m'he adonat que pot acabar sent la mentida més gran de la història...

I ho argumentaré; sembla ser que tothom està convençut que a l'endemà de les eleccions, Catalunya serà un país independent, en el que tots serem rics, més alts, més rossos i amb els ulls blaus, i que tots els problemes estaran solucionats. Sóc conscient que tots els independentistes radicals se'm tiraran al coll, rebré insults, ja n'he rebut uns quants, però es el de menys.

Com deia, els radicals, que acostuman a ser uns conversos (són els que fa un temps no sabien ni el què era "independència"), argumentaran que és la única solució per a salvar el país... Salvar el país! De la mà d'uns paios que pugen impostos, són insolidaris i se'ls hi en fot el què passa al carrer? De la mà d'un president que en cap moment ha nombrat la paraula Independència? Ha parlat d'autodeterminació, de llibertat, de cinquanta coses més, però d'independència en cap moment.

El ciutadà està siguent enganyat, s'estan creant unes perspectives que no són reals. Si la independència arriba, serà dintre de molts anys, els tràmits són llargs i les negociacions difícils. Es parla d'independència com del partit de futbol del proper diumenge, que vas, compres les entrades i ja està, però no es així, i encara no he sentit a cap polític que ho expliqui clarament.

És clar, ja estem en temps electoral i el què ara és prioritari és guanyar. Com...? És igual, uns diuen que ja està fet, els altres que si passa ens portarà tots els mals, els altres que ens tenim que federar... Federar amb qui? Ja que per a federar-te necessites que algú es vulgui federar amb tú, però això tampoc importa. El què importa de veritat a partir d'ara és guanyar les eleccions.

Empresaris amenacen amb marxar de Catalunya si s'independitza, els radicals reclamen boicots contra aquests empresaris... Com si el tipus de gent que no respecta les opinions dels altres llegís llibres, però és el mateix. Quan el boicot al cava català es van aixecar veus criticant l'actitud tan insolidària de la resta de la península, però ara si un empresari està en contra de la independència se l'ha de cremar a la foguera. A partir d'ara tota opinió contrària a la independència serà tractada com alta traició, se'l criminalitzarà per no pensar com aquesta "majoria" enganyada i que no s'ha parat a pensar si tot el què aquests polítics ambiciosos estan proposant és veritablement factible.

Lleguim els programes electorals abans d'anar a votar i per una vegada votem amb el cap i no amb el cor, perquè sinó després vindran les lamentacions i tornarem a ser un poble enganyat, però aquest cop per nosaltres mateixos. Escoltarem moltes mentides. No caiguem en el parany dels cants de sirena i siguem un poble intel·ligent votant el què veritablement sigui el millor per Catalunya i no pels polítics, i d'aquesta manera demostrarem que sí que estem preparats per a caminar cap a una independència meditada i planificada, i no cap a una suposada independència aconseguida sota la mentida i la manipulació i que desgraciadament no arribarà mai.

Crec que continuaré llegint, és molt més saludable que escoltar a polítics. Encara que els llibres siguin d'una editorial que amenaça amb marxar, la cultura mai ha sapigut de fronteres, i els què les hi han posat, habitualment s'anomenen dictadors.

SARCASME

Tots aquests dies he estat seguin amb molt d'interès totes les notícies sobre independentisme, manifestacions, retallades, etcètera, i he arribat a la conclusió de que tenim els pitjors polítics de la història d'Espanya i Catalunya. El president del govern es passeja per la Sisena Avinguda de Nova York fumant un puro, mentre a Madrid se celebra una manifestació que acaba en batalla campal, amb una actuació criminal i desproporcionada de la policia, el govern presenta uns pressupostos generals, que son totalment inviables i tenen la poca vergonya d'explicar-los en una roda de premsa en la que la vicepresidenta no fa més que somriure, suposo que estava pensant que tots els ciutadans som uns ignorants i que ens ho creiem tot. El president de la Generalitat, després d'explicar un mont de coses diferents cada deu minuts, pacte fiscal, autodeterminació, independència... i no se quantes coses més, ha aconseguit el que no havia aconseguit ni el govern més de dretes del país, dividí als catalans, ara o ets independentista o ets un traïdor. Si et prens tot el que passa amb sarcasme, sempre hi ha algú que no ho entén i t'acaba agredint verbalment, tothom està crispat, si fas broma per treure ferro a una situació, que ningú volíem i que han estat els polítics qui ens han portat, acabes discutint amb un senyor que ni coneixes i que després de la discussió no tens cap ganes de conèixer Tots els que fins ara es mantenien en un lloc discret de la societat, treuen pit i opinen de coses que fa un temps no sabien ni que existien. Potser comença a ser hora de treure'ns la vena dels ulls i actuar amb seny, no podem consentir la manipulació d'uns polítics que tant sols volen guanyar les eleccions i no tenen cap respecte pel ciutadà, el Partit Popular vol guanyar a Galícia i Euskadi i guanyar vots a Catalunya, Convergència, amb el senyor Mas, vol la majoria a Catalunya, por portar a terme no sabem ben bé què, si la independència, el pacte fiscal, l'autodeterminació o la lliga de futbol..., uns dies vol ser com el Canadà, que consti que els independentistes han perdut tots els referèndums, altres dies vol ser com Puerto Rico, aquesta opció encara no la he entès, i altres vol un país independent, sense ser una república, (potser vol ser emperador o rei), al cap i a la fi, que només nosaltres, els ciutadans tenim la força per aconseguir el que volem, i ho tenim que voler tots, no tant sols els que criden més. Ara començaran les campanyes electorals, i que no ens passi rés, sentirem que el millor es ser independent o federal o espanyolista o... es el mateix, ens prometran tot el que vulguem sentir i ningú parlarà de retallades, del cas Palau, del cas Gurtel, de tot el que veritablement te importància per nosaltres, no podrem anar al mercat, però serem independents, no podrem anar al metge, però serem federals, no tindrem feina, però podrem adorar als polítics que ens han portat a aquesta situació i que en el temps de campanya ens han esborrat el cervell per convertir-nos en els ciutadans model que ells desitja'n, això si, fotuts, pobres, però... a la fi lliures. Segur?